El 27 de Setembre, Catalunya no afronta unes eleccions qualsevol. Uns les voldran autonòmiques i d’altres referendaries i això de per se ja les fa especials. Catalunya és juga la mort del procés o la seva continuïtat. L’aturada cardíaca o “mort irreversible”, serà si el SI no guanya. També tenim però un altra tipus de mort, potser més alletargada, però en definitiva mort, que la candidatura del President Mas no guanyi.
Oriol Junqueras vol guanyar les eleccions del 27, fet legítim si fóssim un País lliure, per això la dèria d’anar amb llistes separades. Junqueras, tot i que improbable, fins i tot pot les podria guanyar. El desgast sobre la corrupció, l’acció de govern i ser senyalats com la dreta catalana per l’esquerra a banda dels atacs dels espanyolistes i unionistes, ho pot fer possible. Ara be, si Junqueras o ERC, guanyen el 27, voldrà dir que en Mas, la seva Llista de País i CiU o CDC hauran perdut, i és aleshores quan entrem en un conflicte de dimensions desconegudes.
El President Mas si no guanya el 27, queda desautoritzat i des legitimitat per liderar res, inclòs el procés. D’axó ja s’han encarregaran els enemics. Si això passes, la resposta serà fulminant, Artur Mas plegarà. Potser ERC haurà aconseguit els seus objectius partidistes, però i els de país? Creu ERC i l’Oriol Junqueras que sense l’Artur Mas tenim procés?, per no dir sense CDC.
Passi el que passi, tenim dos fets que condicionaran el futur polític de Catalunya, un és la catarsi ideològica de CDC dirigida per Mas i els seus. L’altre és que els catalans, o una part important, han entès definitivament que amb Espanya ni hi tenim res ha fer. El problema que sembla té ERC, és no entendre que sense una CDC forta no tenim procés i que si el 27 de Setembre la “Llista” del President no guanya, tampoc.
Aquest 27, per molt que ho desitgin els de ERC, encara no és el seu moment, és el moment del president Mas, qui és qui més se l’està jugant, i de la societat civil organitzada. Desautoritzar al President Mas passa per que la seva llista tregui menys suports i menys diputats. De fet tots els antiindendentistes dirigeixen els seus cops a la figura del President Mas. Els espanyols tenen clar que sense el President Mas el procés no té futur.
Ara la independència de Catalunya passa ineludiblement per la victòria d’en Mas que ja se li va negar al 2012, i si ERC vol la independència, que volem i necessitem creure que si, ha de treballar i més que mai perquè la candidatura del President Mas sigui la guanyadora i fer-ho fins i tot renunciant a tenir la clau del procés. Amb la proposta del Novembre del President, no hagués calgut, tots els patriotes haurien quedat com a guanyadors.
Treballar-nos els dubtosos i abstencionistes és important, continuar treballant per una Llista de País també. Si la societat va ser determinant per situar la centralitat política en termes independentistes, també ho ha de ser per obligar-los a l’entesa de País. És convenient que quedi clar i és visualitzi qui la vol i qui no, sobre tot quan tothom sap que la “UNIÓ FA LA FORÇA” i sense, les opcions per guanyar la independència disminueixen exponencialment.
Postdata; és una molt bona noticia que la Secretaria General de ERC Marta Rovira, ens digui que el “full de ruta” està pràcticament tancat i que només s’està a l’espera de que altres grups és puguin afegir. De moment hi han treballat CiU, ERC, ANC, Òmnium i l’AMI.