Una Coalició primer i una federació després, definia amb exactitud el que volia dir el peix al cove. Vendre o comprar peix i a bon preu, sempre te beneficis de curta durada i duren el que un peix fora de la nevera. Duran i Lleida però, s’ho ha manegat prou be, sense peixos i malgrat tot que el que diu i fa darrerament.
La seva lleialtat personal a Espanya, li ha comportat uns beneficis gens menyspreables. El PP amb majoria absoluta, li manté el passaport d’ambaixador plenipotenciari representant al Congrés espanyol, al seu govern i al PP. CDC ha de callar i en tant que part col·ligada en són corresponsables de totes les decisions que el grup parlamentari de CiU a Madrid ha pres al llarg dels darrers anys.
Fins abans del 2012, cap contradicció rellevant a la federació. El dret a decidir però, instaura noves maneres de fer, el cop de porta del PP i del president espanyol Rajoy, determina que CDC vol fer el seu sorpaso ideològic i nacional. Unió, de moment a les beceroles. L’ingredient de la corrupció accelera tots els processos. CDC te necessitat urgent de liquidar un passat i unes cares. Unió no.
És cert que el President Mas, no és partidari de les batusses obertes. Creu que tot s’ha de resoldre des de la lleialtat i el debat i sobretot mai restar. Té raó. El problema sorgeix quan des de dins ni se és lleial, ni és demostra a quin costat s’està.
Tothom sap que el PP governa amb majoria absoluta, i tothom sap que ha estat el govern d’en Rajoy a través de la fiscalia espanyola, qui ha imputat al President Mas i dos Conselleres, Ortega i Rigau.
Aquest fet per si sol és prou greu com per evitar, això si civilitzadament, qualsevol recolzament al PP i al seu govern. Mai s’ha entès des de Catalunya el seguit de vots afirmatius a propostes legislatives que mai han afavorit Catalunya ni als catalans. Llei d’horaris comercials, la d’estabilitat pressupostaria i anar fent.
Qui de debò té un problema no és en Duran i Lleida, són els Espadaler, Ortega, Sànchez-Llibre, Gambus, que cada dia que passa i ens apropem al 27 de Setembre, hauran ineludiblement de decidir independència si o no. Si és si, cosa que celebraríem la federació encara té recorregut i voldrà dir que Duran i Lleida ha deixat de ser un actor polític de futur. Si és no, és provable que facin costat als unionistes hi ho federalistes espanyols, la qual cosa els duria al seu ocàs. Tant mateix com el que està tenint en Duran i Lleida.
RSS Feed
