El flaire, per la seva valentia, pels seu discurs i posicionament polític, per seu “saboir faire”, per la seva lleialtat al MHP Carles Puigdemont ens dona prou pistes per creure que guanyarà la Laura.
Damià Calvet és un convergent de pedra picada, amb un historial polític i de gestió gens menyspreable, però ara el que necessitem és gent capaç de seguir l’estratègia de la confrontació intel·ligent i de ser molt respectuosos amb l’1 d’octubre i la proclamació de la República no implementada.
Damià Calvet ha comés un error estratègic i polític dient-nos que amb la direcció de Junts i el recolzament de ER és pot anar construint la independència. És admetre que des de el 21D del 2017 no ha passat res entre ER i JxCat. Sobre tot saben com les gasten els de ER i l’anunci del Rufian que ho deixa clar. ER no vol tornar a pactar amb Junts i aquesta premissa s’ha de valorar per construir la propera estratègia després del 14F, no abans.
Només els perdedors surten a la cursa demanant suports, acords i fen propostes allunyades del 1 i 27 d’octubre. El MHP Quim Torra va dir que convocava eleccions per la deslleialtat dels socis de Govern i per la manca d’entesa al Parlament. Oferir des de Junts més del mateix, és acceptar que l’estratègia de ER, la d’eixamplar-nos i permetre que a Espanya governin les esquerres és la que sense dir-ho és vol. Damià Calvet porta masses anys com professional de la política. És hora de que faci un pas al costat i admeti que el seu temps en política de primer nivell s’ha extingit. Serviria també per dinamitar qualsevol recordatori convergent.
Convergència, per motius varis, ha fet la seva travessa del desert. Pels desmemoriats tot va començar amb un tres per cent, avui tant forçat com residual, sobre tot si és compara amb la corrupció del PSOE i del PP. Molts diran, sobre tot els pretesos esquerranosos, que 23 anys d’hegemonia convergent era un error i que l’entesa permanent amb els “Gobiernos de España” una traïció. Avui ja no.
Convergència va trencar amb UDC, amb Duran i Lleida per posicions politiques contraposades. Convergència va decidir que el llegat i el nou posicionament polític, dret a decidir, eren uns fets tant oposats que requerien un debat profund a la organització i potser amb participació de la ciutadania. No va calgué, Jordi Pujol, encerclat per la causa general contra Catalunya iniciada des de els poders del Estat i les seves clavegueres, va fer que tot és precipites.
Un nou Congres per liquidar CDC i de les seves cendres organitzar un nou partit amb nous postulats politics d’acord la bona nova del dret a decidir.
El neògnat és va dir PDeCAT (partit demòcrata). La liquidació de CDC va recaure a les mans de tres convergents de confiança a proposta de l’antiga direcció i acceptat pel Congres per trencar tos els vincles.
La nova direcció del PDeCAT aviat visualitzaria els dos sectors que composaven la seva direcció. Un Congres on s’imposaven els postulats politics més novedosos en termes socials, amb una defensa de la independència de Catalunya amb negociació o sense. El nou partit tenia nous militants i ex convergents que admetien democràticament els nous postulats. Alguns però mai oblidaran el peix al cove i terceres vies. Damià Calvet i era i no era dels nous, era un convergent pujolista.
Laura Borràs, independent fins la formació del partit encapçalat pel MHP Carles Puigdemont i Jordi Sánchez, Junts, te al seu haver que no tes res a veure amb al passat convergent ni del PDeCAT. També que per primer cop podríem tenir una Presidenta a la Generalitat. Per últim escoltant el que diu, no sembla que vagi de perdedora. És més si Laura Borràs a la candidatura te els suports dels MHP’s Puigdemont i Torra, estem convençuts que la sorpresa està servida, deixant les enquestes pel terra.
Si Laura Borràs guanya les primàries, haurà guanyat l’exili i la confrontació intel·ligent. Si guanya Damià Calvet haurà guanyat tenir més episodis de deslleialtat i saber que la fidelitat per uns era anar al exili amb al President i per altres legitimar la justícia espanyola, volent o no. Ho sento però algú ho havia de dir.
Per cert, per si havia dubtes les esvaeixo. El meu vot és per la Laura Borràs i el meu suport incondicional és pel MHP Carles Puigdemont. Només un desig, feu que les nostres candidatures siguin el més transversal i obertes que puguem per allò que tant defensem, la unitat.
Boi Fusté
Afilat a Junts.
Regidor per Santa coloma de Cervelló per la República (JxCat)
23 de novembre del 2020
RSS Feed
