Oriol Junqueras, presoner del Estat espanyol, encara no sap que el seu moment te més d’història que futur. Perdedor universal quan li ha fet pols al Puigdemont. És l’etern perdedor. Les úniques victòries del Junqueras presidint ER han esdevingut sense la confrontació directe a les eleccions espanyoles on Puigdemont no és jugava res.
Ho és tant de perdedor que tot i que se li apliqui el tercer grau penitenciari, o que sigui indultat, perquè d’amnistia res de res, li queden més de 10 anys d’inhabilitació per qualsevol càrrec públic. El MHP Carles Puigdemont, de moment és euro diputat al Parlament de la UE. Ell no, i no ho és per voler blanquejar la justícia espanyola, com d’altres.
Cal esmentar que ER ni tant sols podrà ubicar-lo al darrer lloc de cap candidatura, Junts si. Avui la seva única victòria és el control que pot exercir amb els seus incondicionals per intentar que la seva voluntat no decaigui.
Sembla que l’opinió generalitzada sobre el seu home per Barcelona, el Pere Aragonès, és que compleix amb la lleialtat d’obediència al “jefe”, però que és irrellevant i ni te la talla per liderar cap govern, ni que sigui autonòmic. Quan manes, incompetents, sense principis i amb una intel·ligència justeta, l’obediència està garantida i, amb una bona soldada encara més. Junqueras és el primer president de ER que a unes primàries, las de Barcelona, se les passa pel folre.
Oriol Junqueras ha renunciat a la independència des de el mateix moment que ha renunciat a la unitat. És president simbòlic de ER. No és diputat a Catalunya. No és euro diputat. És un pres polític. I tot indica que el seu nou paper serà el de titellaire major des de la clandestinitat de la presó o la comunicació telemàtica. Oriol Junqueras igual vol fer com el “mio Cid” guanyar després de mort, però ara, les confrontacions i guerres no és fan a cavall, amb ases tampoc.
El més greu és que Junqueras avali la brutícia que proposa el Rufian, les intoxicacions del Sol, els infundis del Sabria i la ineficàcia d’un Vicepresident, Aragonès, incapaç de gestionar el millor que és pugui el que tenim i al hora incapaç per denunciar l’espoli que Espanya i el seu Estat continuen fent independentment si governen les dretes o les esquerres més progressistes del mon mundial. Sap que les properes eleccions són la seva darrera oportunitat per fer historia o per constatar que de titellaire major ho fa prou be. Sense oblidar la seva màxima cristiana; si em pegues no et preocupis sempre et posaré l’altra. L’altra és; al enemic ni aigua, sobre tot als de Junts.
De moment així estan les coses, i sempre ens podem equivocar, però estem convençuts que el proper 14 de febrer el MHP Carles Puigdemont tornarà a fer una bona repassada. Aquest cop a ER, Junqueras no hi serà, i qui ho sap, aviat ni de titellaire major.
RSS Feed
