Només amb els dos llibres del MHP Carles Puigdemont, ni hauria prou perquè tots els patriotes independentistes és bolquessin per seguir-lo, reverenciar-lo i creure que la seva estratègia potser, fins que no ni hagi un altra més creïble, és de moment la que ens pot fer triomfadors. I per certificar que va estar rodejat de deslleials.
A les xarxes, diaris digitals i alguns de paper, fa estona que estan deixant ER com la traïció personificada més espatarrant des de que ER va obligar a Macià que renuncies a la República catalana, dins de la Confederació de Repúbliques Ibèriques per una minsa autonomia que seria retallada al Congres espanyol.
Els hi podem dir, traïdors, botiflers, cul de sac, trepes, arribistes, anticatalans, espanyolistes disfressats de federalistes, vividors de la política, mentiders, sectaris, i segur que podríem afegir uns quants qualificatius més que segur no agradarien als Aragó, Rufian, Junqueras, Torrent, Tardà, Sabrià, Vilalta, Sol, però potser ens estem equivocant.
Si alguna cosa té de positiu estar al segle XXI, és la gran oportunitat en saber aproximadament que passa arreu del planeta. Fins i tot on els poderosos volen amagar les seves droperies, avui, fer-ho és pràcticament impossible.
També sabem que a Catalunya tenim un percentatge d’habitants que els hi és igual la política, la ideologia, i tenir garantits els mínims drets universals de llibertat. Són els amorfs de la societat i els tenim perquè sempre i arreu hi ha de tot.
Ara be, també tenim els conscienciats, els patriotes que estimen la terra i que tenen molt clar tot el patiment històric pel simple fet de ser el que som, catalans.
La direcció actual d’un partit històric, ER, ha triat el seu camí. Sembla que la majoria de la militància ho accepta. El grup de l’1 d’octubre tímidament a l’únic que aspiren és a una mica de democràcia interna i demanen poder opinar sobre els PGE. Altres ja haguessin estripat la baralla.
Altra cosa són les droperies que la direcció fa i que la militància i votants no te oportunitat per modificar-les o assumir-les. Fer unes primàries per l’alcaldia de Barcelona i desprès canviar el resultat, és coma mínim vergonyós. Pactar la Presidència del Parlament i del Govern i no complir també. Pactar la investidura del Sánchez, home del PSOE i corresponsable del 155 a canvi d’una taula de diàleg, de moment inexistent, mantenint presos i exiliats i sense posar fi a la repressió judicial i policial ja és de traca i mocador. Els de BILDU com a mínim sembla que consultaran a la seva militància la posició respecte als PGE, tot i que Otegi ja ha dit que ell vol el si.
Arguments per dir-nos obertament entre aliats el que és pensa per guanyar el concurs de les idees i estratègies oposades entre independentistes, seria el més normal i saludable. Doncs no, ER ha deixat clar dues coses. La primera que no pensen modificar ni un mil·límetre la seva estratègia: aïllar al MHP Carles Puigdemont i recolzar sense límits al “Gobierno de España” el més “demòcrata i progre del mon mundial”. La segona, que és més bestia, és: com fer-ho els hi és igual.
Però ens agradi més o menys, ER te els seus votants i és aquí on potser no l’estem encertant. Tothom que vol saber-ho ja sap que proposa i que fa la direcció de ER. Potser del que és tracta és fer allò tant senzill d’acabar amb la confrontació entre els votants independentistes i conjuminar-nos per construir l’alternativa per guanyar les eleccions del 14 F amb majoria absoluta de diputats i si és possible de vots.
Una majoria compromesa amb La República, disposada fins el final. Ara del que és tracta és acabar amb el i tu més, que només beneficia a Espanya i al seu Estat. Ara toca fer feina units més que mai. Ara toca construir la candidatura de País i convèncer a tothom, als votants de ER, les CUP, els animalistes, els pirates, als Demòcrates, als.... Si volem la independència la tindrem. Només cal que anem junts. Ho varem fer l’1 d’octubre el 3 d’octubre i el 27 d’octubre. El 14 de febrer ho podem tornar a fer. Només cal que anem junts, això si, aquest cop sense fre.
RSS Feed
