Sun Tzu va escriure el primer tractat de guerra cinc cents anys abans de Crist. Els entesos moderns diuen que no només fa una descripció d’estratègia militar, els conceptes política i economia en formen part del tractat. Política i economia són els pilars que Sun estableix per fabricar l’estratègia adequada en funció del enemic i les seves capacitats.
Sun va concloure que sense un bon lideratge amb capacitat per elaborar estratègies, recolzat pels seus comandaments i soldats, la derrota estava garantida. Una varietat de lideratges, amb fortes discrepàncies dins dels comandaments i uns soldats sense guia del perquè i com, la derrota esdevindria certa i sense començar la partida.
Catalunya ha tingut els seus majors èxits, des de la sentencia del TC contra un Estatut retallat i “cepillado” (Guerra dixit) fins l’1 d’octubre del 2017. Editorials conjuntes als diaris. Formació de la ANC. Òmnium entitat cultural decideix entrar al conflicte. Succeeixen les majors manifestacions pacifiques d’Europa per reclamar la independència a traves d’un referèndum. Capaços de fer la primera Coalició, Junts pel Si malgrat que no tothom hi és, per guanyar eleccions i legitimar el projecte. Semblava que la unitat s’anava construint poc a poc. Aquest era el gran èxit i al que Espanya i el seu Estat sempre han temut, la unitat. L’objectiu estratègic estava clar, unitat per la independència.
I per fi, a partir de l’aplicació del 155, el moviment més o menys unitari és trenca. ER rebutja, per les eleccions del 21D del 2017 una candidatura de País. ER rebutja una coalició a les municipals amb JxCat per guanyar les principals alcaldies. ER rebutja una coalició per anar a les eleccions europees tot i que Puigdemont ofereixi al Junqueras anar de cap de cartell. ER, finalment rebutja cap unitat per les eleccions espanyoles.
Alguns podran dir que són poques dades, però totes elles certes i contrastades. Amb aquestes dades hauríem de tenir-ne prou per tenir clar qui i qui no ha volgut cap tipus d’unitat. No la tenim ni al Congres, que és on teòricament tenim l’enemic i el Rufian ja se n’encarrega perquè quedi clar que amb Junts ni a la cantonada.
Ha de quedar clar que reclamar la unitat només té sentit si és per desfer-nos d’Espanya i el seu Estat. La unitat ideològica amb processos d’alliberament mai s’han de situar com element per guanyar, de fet, fer-ho és l’anunci de la derrota.
Nosaltres insistim que pel 14 F del 2021, tenim un problema i no és menor. Dividits, amb estratègies oposades, amb més candidatures pro independència que mai. L’Aznar tenia raó, “antes se rompera Catalunya”, que España. No és només que els espanyols juguin la partida de la divisió per procurar que el proper Govern sigui més pro España, senzillament és que aquí, a Catalunya, de quinta columnistes, traïdors i botiflers, en tenim a cabassos hi ho saben.
No entendre que amb España els catalans no hi tenim res a fer. Que la nostra llengua no té futur. Que mentrestant siguem colònia d’Espanya és mantindrà l’espoli. D’admetre la nostra incapacitat per explicar i demostrar als espanyols que viuen a Catalunya també pateixen i patiran com si fossin pro independentistes. De que necessitem una sola aposta política per guanyar i legitimar la independència. De que la cosa no va d’ideologies, va d’independència o dependència. Només vol dir que les propostes que ara surten serviran per afeblir encara més la possibilitat de guanyar la República catalana.
La divisió et pot donar, no sempre, una cadira i sou a les institucions i convertir-te en col·locador dels amics. El que no et donarà mai és la llibertat de tot un poble i la certesa de que pots guanyar la partida. Això ho saben els que no volen que siguem Estat i els que estan disposats per trenta monedes vendre a qui faci falta.
El 14 de febrer del 2021 i amb el cap clar hem de decidir si volem continuar per la independència, o preferim anant fent.
RSS Feed
