El regne de Castella ho va deixar prou clar pels de l’època i la posterioritat: combatre, anorrear la llengua catalana, els seus usos i la historia dels catalans eren condició sinequanon per acabar amb èxit la victòria del 1714.
No només van practicar la política de terra cremada. Van violar les nostres donzelles. Van prendre les poques viandes per mantenir el seu exercit. Ens van cremar els masos i castells. Però sobre tot van idear una nova legalitat per fer-ho. Els Reials Decrets de Nova Planta signats pel infame borbó Felip V.
Franco no va fer res més que continuar la feina del borbó. El més trist de tot és veure i comprovar que a traves d’aquest anys de democràcia que poca cosa ha canviat. Ara fan el mateix, però procurant que no és noti gaire com ho fan, i si pot ser legalment. Ens peguen físicament i judicialment per votar i ho fan trepitjant drets.
El regim del 78 a votat reiteradament contra el català a la UE. A les duanes, fronteres, aeroports i ports, la guàrdia civil esmeradament prohibeix el català a Catalunya, amb l’excusa de que la llengua oficial i única del Estat és el castellà. Tenen raó. Que les altres llengües també ho siguin, els hi sua.
Ja ni ha prou. Tenim la competència d’ensenyament, però l’Estat s’entesta en fer quan convé una nova llei d’ensenyament. Volen deixar clar qui governa, qui te el poder i sobre tot continuar la tasca del Felip V, espanyolitzar a tot bitxo vivent.
Ja no ni a prou amb aquella missiva de “l’Escola catalana no és toca”, ara cal defensar-la com als millors temps de la dictadura franquista. És pot fer? I tant. Ara millor. La seva aparença és la nostra força.
Anem a Madrid a fer política, doncs fem-la amb català i fem-la amb força al Congres. A la resta del Estat silenci. Volem defensar el català al Parlament, fem-ho amb vehemència i cada cop que un diputat intervingui en castellà ens aixequem educadament i marxem. Al carrer visquem amb català i si trobem un treballador que no ens atén educadament i amb la llengua de Catalunya, practiquem l’adéu i segur que ja en trobarem d’altres.
La nostra educació no pressuposa renunciar als nostres drets i com catalans a Catalunya el nostre dret és utilitzar la nostra llengua quan vulguem i bescanviar-la quan vulguem. Tothom te el dret a triar, però a casa nostra, com a qualsevol altra País, el respecte i agraïment és mesura assumint la llengua dels originaris. Exactament com ho han fet castellans, gallecs, andalusos i extremenys quan han estat expulsats de la gran Espanya i no han trigat ni un bri en aprendre la llengua del nou País.
Per cert, a ningú sa l’ha obligat a venir a Catalunya, i si la nostra llengua, la nostra forma de ser no agrada, nosaltres no ens enfadarem si retornen als seus orígens. Segur que fins i tot millorarien el seu humor. El que no farem és renunciar al que som i haver-ho defensat des de fa més de tres segles ho deixa clar.
RSS Feed
