El 26 de Juny al voltant de tresquarts d’onze del vespre, amb els resultats definitius o gairebé, els independentistes ens podem fer un fart de riure.
Cap partit obtindrà majoria absoluta. És obvi que si volen investir un president i governar encara que sigui per dos anys, sense pressupostos “Generales del Estado”, hauran de pactar.
Si, ja ho sabem la política és l’art de dir blanc i convertir-ho tot en negre. Pesen més els interessos de cadira que la ideologia i la consciencia de classe.
Tot i així, el PP que sembla no tenir amics, s’agafa al clau roent d’allò que qui ha de governar és la llista més votada. Els contrincants però, volen canviar i enterrar el bipartidisme. Tocar poder, diner públic i tenir assegurat per una estona el lloc de treball, més el que poden generar de partit, en cap cas no és irrellevant. Abans tenia sentit. Ho guanyava el PSOE o el PP i els perifèrics feien de crossa torracollons o el desert.
Al que anàvem, ni PP, ni PSOE, ni Podemos, ni Ciutadans, pel que diuen les enquestes i per un recent 20D, podran governar sols. Fins i tot és preveu que la investidura, si arriba, vagi a preu d’or.
Ara bé, si fem cas al que diuen els líders dels respectius partits, o rebaixen el to i exigències, ho anem de pet a unes altres eleccions.
El PP, pel que diuen Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, si no suma amb Ciutadans, no governarà. Existeix però una possibilitat que PP, més Ciutadans i PNB sumin. Aquest cop i preveien que Unidos Podemos seran la força guanyadora a Euskadi els del PNB, segur que mesuraran i molt els seu suport a una investidura.
Pedro Sanchez vol governar i ara queda clar que Pablo Iglesias també. Sembla que PSOE i Podemos tampoc sumaran, i Ciutadans no seran la crossa donat que són enemics amb Unidos Podemos. També és podria donar la suma PSOE, més Unidos Podemos, més PNB, i com que els nacionalistes bascos de moment no estan per la independència, cap problema. El problema el té Sánchez si no guanya en vots i escons i amb el seu Comitè Federal que de moment impossibilita un pacte amb Unidos Podemos.
Pablo Iglesias, ensuma que tot és possible. D’aquí les seves rebaixes programàtiques. Fora referèndum per Catalunya. Prioritat al Corredor Central. Silenci sobre els AVE’s. Silenci sobre el Concert Econòmic d’Euskadi i Navarra. Silenci sobre la re centralització de l’Estat afeblint les competències autonòmiques. Silenci sobre la gestió de RENFE/ADIF. Silenci sobre si monarquia o República. Silenci i més silenci sobre tot allò que suposi debilitar la nació espanyola. Exactament com fan els altres partits.
Ciutadans, directament no te cap possibilitat que no sigui fer de crossa o al PP o al PSOE. El que havia de ser el relleu del PP, de moment no té prou sortida al mercat, i haurà de conformar-se una estona més fent el paper de “pepito grillo”.
En resum, el PP només pot governar si Mariano Rajoy és investit amb el recolzament de Ciutadans hi ho el recolzament o abstenció del PSOE, cosa que suposaria, no només la defunció política del Pedro Sánchez, sinó la del PSOE.
Pedro Sánchez només pot governar, si guanya amb vots i escons a Unidos Podemos. La carambola però és entremaliada. Unidos Podemos l’investeix, més Ciutadans i potser algun partit perifèric, però donat que Rivera no vol a Pablo Iglesias, l’equació només és possible amb els nacionalistes. Aquesta equació també és improbable tot i que Sánchez la volgués, el Comitè Federal ja la va dinamitar després el 20D.
Atès aquestes consideracions, la governabilitat d’Espanya nació, estarà en mans del PSOE. O amb el PP i “muerte subita”, o amb Unidos Podemos i “muerte lenta”. Com dèiem, els independentistes el 26 a tresquarts d’onze del vespre ens farem un fart de riure.
RSS Feed
