Durant una bona estona han estat els de la societat civil (ANC, Òmnium i AMI) bàsicament, els que han fet, promocionat, inventat, el millor del procés. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas, proposava unes eleccions amb la gran incorporació del Dret a Decidir. La creació d’un Consell per la Transició i la Plataforma pel Dret a Decidir amb més d’un miler d’entitats.
Finalment la societat civil, més CDC (CiU ja no existia), ERC, un quants partits més petits i un bon grapat d’independents, pacten unes noves eleccions i una candidatura unitària per la independència, Junts pel Si.
El 27 de Setembre del 2015, la responsabilitat política i estratègica per complir amb el full de ruta pactat amb tothom, passa ha ser responsabilitat del Parlament, del Govern i dels partits politics. És hora de fer política i en majúscules, ens deien.
Un full de ruta que els de les CUP ralentitzen condicionant-lo a unes quantes mesures socials i la no investidura del President Mas. Malgrat tot, el full de ruta és prou clar: “18 mesos acabar de construir les estructures d’Estat bàsiques, completar les tres lleis de desconnexió i amb la nova legalitat de Catalunya, convocar unes noves eleccions constituents i un referèndum de ratificació de la Constitució catalana”.
Podrem estar o no d’acord amb el full de ruta que és va pactar, però el que no podem fer, és anar dient contínuament la primera parida que se’ns ocorri posant en crisis el que tant va costar de pactar.
La coincidència és gairebé total dins l’espectre sobiranista. Davant el previsible NO a pactar un referèndum a l’escocesa, albirem que la unilateralitat esdevindrà com la darrera acció política.
Uns diuen que cal la desobediència permanent. Altres unilateralitats permanents. Altres insubmissió fiscal. Altres.......Quatre catalans i cinc propostes. Amb el que costa que els nostres politics és posin d’acord.
Les CUP, no només posen pals a les rodes votant al costat dels unionistes espanyols, sinó que ara volen situar una RUI en el centre del debat. No sabem si les CUP tenen gaire incidència a la direcció de la ANC, però des de el moment que entomen la proposta que no surt ni del Govern del President Puigdemont ni de Junts pel Si, només se’ns acut i amb preocupació que la ANC no se sent gaire còmode amb el pacte del procés, o definitivament les seves lluites internes els fa perdre el Nord.
La posició de ERC és, si cab encara més patètica. No ho veuen malament i fins i tot creuen que la proposta posarà en un handicap als podemites que no governaran a Espanya i com que el referèndum que ara defensen quedarà mort i enterrat, els obligaria a posicionar-se. Operació per guanyar uns quant vots, els de les CUP, que segur aniran a En comú podem. Potser no saben que els espanyols són veritables especialistes amb la dita castellana de “donde dije digo ahora digo diego”.
Malgrat tot la proposta i sense una desconnexió legal efectiva, és i seria un gran gest com el del 9N, però d’una ineficàcia brutal. Un referèndum unilateral no seria pactat i sense una legalitat que l’empares no tindria efectes jurídics ni reconeixement internacional. Si ens hem d’esperar a la nova legalitat, esperem-nos i complim el full de ruta. Un referèndum unilateral repartiria unes responsabilitats que nomes han de ser politiques al conjunt de funcionaris catalans. Problema garantit. Quina llei compleixo la espanyola legal o la de la desobediència.
L’única opció unilateral que és pot fer i la de fer el Govern de Catalunya amb el suport majoritari del Parlament, seria i només si calgués per accions determinants de l’Estat espanyol, seria una DUI, Declaració Unilateral d’Independència. Mentrestant complim el full de ruta. Deixem d’embolicar-nos i sobre tot no fem cas a les propostes estrafolàries que venen d’alguns de les CUP producte que pot fer més mal que be.
RSS Feed
