Primera brama, CDC vol la unitat per tapar la seva corrupció. Segona brama, CDC vol la unitat per tapar la seva davallada electoral. Tercera brama, CDC aconsegueix la unitat a Junts pel Si fent xantatge a ERC.
Al 2012 CiU tenia 62 Diputats. CDC apostava per un Estat català, resolució aprovada al Congres de Reus (Febrer del 2012). El President Mas, i escoltant el clam per la independència i unitat i contra l’opinió d’UDC, va convocar eleccions i sense unitat, jugant-se-la. Unes eleccions on CiU va perdre 12 diputats. Durant la campanya electoral, l’Estat espanyol va endegar l’atac més virulent mai conegut contra Mas i CDC. Aquest fet va ser utilitzat per tots els adversaris i enemics politics sense excepció.
Mas va escoltar i va posar les urnes i la resposta estratègica de ERC va ser la autoproclamacio de ser els únics garants per conformar el camí cap la independència. “Nosaltres som la fiabilitat”. “Nosaltres serem garantia del procés”. Sibil·linament, ERC introduïa lentament i inexorablement, el cuc de la desconfiança cap el President Mas i CDC. Els fonaments de la desconfiança, l’argumentari espanyol sorgit des de les seves clavegueres institucionals i mediateques.
21 diputats i tenir la clau, desprès de l’estrepitós fracàs dels seus dos tripartits, els feia creure que introduir la desconfiança permanent, apuntalada per informes d’Estat i periodístics, que aquest era el camí per guanyar la centralitat i desplaçar, o fins i tot destruir CDC.
El 9N, va ser el punt d’inflexió. ERC va carregar contra la consulta proposada pel President Mas i el seu Govern. Ells com les CUP volien desobediència. Afortunadament i deixant amb el cul a l’aire als d’ERC i ICV, una part de les CUP van tenir més sentit patriòtic i de país que la direcció de ERC i d’aquells que només volien màrtirs.
La conferencia del President Mas proposant un full de ruta i la unitat com eina guanyadora, desprès del 9N, obria a ulls de molts el camí irreversible per aconseguir la independència. Una setmana desprès, la proposta del President Mas va ser rebutjada frontalment per Oriol Junqueras, ERC.
Afortunadament la ANC, Òmnium i l’AMI, que sempre van tenir clar els crits dels 11 de Setembre, Independència i Unitat, van guanyar la partida i d’aquí Junts pel Si.
ERC, va perdre i dolguda, va implementar l’estratègia del xantatge per explicar, sense dades, de com el President Mas i CDC havia obligat a ERC per fer una candidatura unitària. Qüestió que encara alguns “idiotes” continuen explicant a tort hi ha dret.
A dia d’avui els trolls d’esquerra encara fan corra la brama de que la unitat va ser el fruit d’un xantatge no d’una necessitat estratègica de país. S’ha de ser curt de gambals, pensar i més ara, que sense convergència aconseguirem la independència. L’altra brama que fan corre per neutralitzar la unitat és que nomes serviria per tapar la debilitat electoral de CDC. Sembla que ERC quedaria satisfeta amb una desfeta de CDC tot i que suposes no aconseguir la independència. Repetim ho sembla.
ERC, no va voler unitat a les eleccions europees. Tampoc a les municipals. A les espanyoles menys. Junts pel Si, i en funció del valor que ERC li dona, sembla més un pecat que no pas l’orgull d’anar a per feina amb patriotes, que com s’ha demostrat se la juguen quan cal.
En comú podem, a tots els efectes és la força guanyadora a Catalunya amb 12 diputats. ERC i CDC són segona i tercera força per tant els perdedors. Gracies ERC. És cert la suma dona 17, però molts interpreten, i així ho continuen venent, que 9 són molt independentistes i 8 ho són poc. ERC continua exprimint, malgrat el coneixement d’unes gravacions que diuen i demostren moltes coses, l’apartat de la desconfiança. En Rufian diu que defensem el govern de Puigdemont i Junqueras i nosaltres li diem no, és el Govern del President Carles Puigdemont.
ERC, com Catalunya si que és pot, com Barcelona en Comú, com En Comú Podem i com una part de les CUP, s’han cregut amb escreix que tot el que fes flaire a convergent era corrupte. De moment l’únic que és cert i perquè el President Pujol ho va dir és que ell tenia diners a Andorra d’una “deixa”. La resta, ara no només està invalidat, sinó que tenim la certesa que les difamacions, in fundis, muntatges, són el producte dels veritables delinqüents; Fernández Diaz, el PP amb el seu President Rajoy, l’Estat espanyol i les seves clavegueres i el Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Ara no ni ha prou solidaritzant-se amb els imputats que seran jutjats properament. Ara cal una reparació publica i reconèixer que els resultats electorals que han perjudicat a CDC, i beneficiat a ERC i les CUP són immorals. Per suposat que els de la Colau i el Xavier Domènech també.
Per cert i per qui no ho sàpiga, el President Mas desprès del 9N i la seva Conferencia reclamant unitat amb un full de ruta per la independència, va rebre pressions importants per convocar noves eleccions sense més dilacions. El President va optar per la unitat per guanyar i Junqueras va respondre que ni un duro.
ERC si sap que vol dir ser lleial, i per corregir estratègies passades, ara hauria de treballar colze a colze amb CDC, fer costat al President Puigdemont i si cal eixamplar que ho faci Junts pel Si.
Per cert els nostres aliats mai seran els unionistes espanyols que dirigeixen Barcelona en Comú, Catalunya si que és pot i En Comú Podem, els nostres aliats seran els seus votants.
Una petició feu callar d’una vegada els trolls que fan més mal que bé, sobre tot perquè més tard que d’hora tot acaba suran.
RSS Feed
