L’embolic, ara el tenen a Espanya. Capacitat o incapacitat per investir. Acords o eleccions. El PP sap que ho té pelut. La supèrbia i prepotència majoritària al Congrés dels darrers quatre anys, ara impossibilita acords per fer govern. Pitjor, ni per fer acords sobre matèries concretes.
Rajoy esgrimeix el patriotisme tronat per pressionar al PSOE, disculpeu, a Pedro Sánchez. “Tenemos unos puntos básicos de coincidencia, la Unidad d’Espanya i la soberania que és de los españoles”. Rajoy té raó. PP i PSOE al respecte són una roca. El problema és que Pedro Sánchez, saben que el PSOE ha perdut vots com mai, necessita refer-se, i al costat del PP no pot.
Pedro Sánchez ja ha decidit, fins i tot contra el que opinen nobles territorials del partit, que vol ser el proper president i aritmèticament és possible. També ha decidit que el seu “patriotisme” no l’obliga a fer President al Rajoy.
Deixat clar que tant el PP com el PSOE, són aliats naturals de la Espanya una, el que ara ens volen tornar a vendre, és que un govern ‘d’esquerres i progressista”, ens anirà millor pels interessos dels catalans i de Catalunya.
Va ser al 2014 quan el PP i PSOE varen dir no a tres diputats catalans (de CiU, de ERC i de ICV) a fer una consulta fins i tot no vinculant. Han estat el PP i PSOE i de forma reiterada els que han votat no al català a Brussel·les. Fer-ho a Madrid n’és costum immemorial. El recordatori de totes les males i fetes contra els catalans és interminable. I com deia l’avi castellà: dime con quien andas y te diré quien eres”.
La situació que tenen Rajoy i Sánchez és endimoniada. Els dos saben que en primera votació no tindran la majoria absoluta per investir-se. En segones Rajoy necessitaria l’abstenció del PSOE i Ciutadans, la resta tot i votar no, no impedirien la investidura. Pedro Sánchez, aquest cop és com els de la CUP, NO senyor Rajoy i no és no.
Pedro Sánchez ho té una mica millor. PSOE + Podemos + el possible suport del PNB, + Izquierda Unida + l’abstenció de ERC o DiLl, en segona volta te garantida la investidura.
El debat ja s’està instal·lant en el mon independentista. Mullar-se o no. Si diem no a Rajoy és per dir si al Pedro Sánchez. Si diem si, abstenint-nos, al Pedro Sánchez, a canvi de que.
Probablement una Espanya ingovernable no ens beneficia en res. Tard o d’hora haurem de tenir els interlocutors adequats, democràticament parlant. També és evident, perquè ho hem patit, que amb els socialistes, no és que ens hagi anat gaire millor. Aquesta potser la presa de decisió més difícil per ERC i DiLl. Participar i fer que Espanya tingui govern, o fer el que sense poder podem fer, que ells solets surtin don són. Fer governable Espanya a canvi del referèndum, o d’uns quants peixos al cove?
ERC i DiLl tenen la clau per facilitar la investidura de Sánchez, o provocar unes noves eleccions. Que pot afavorir al nostre procés n’és la qüestió. Aquesta reflexió i sense apriorismes, avui cal fer-la. Intel·ligència per saber si ens beneficia investir o eleccions.
És indubtable que unes noves eleccions serien un terrabastall d’enormes proporcions. Inestabilitat política, inestabilitat econòmica, incertesa als mercats internacionals, devaluació de la marca España en tots els sentits i pèrdua de credibilitat en el concert mundial. De retruc potser Catalunya també patiria el tros de globalització que ens pertoca.
Construir, sempre dona més beneficis que destruir, i ates que els independentistes no treballem contra ningú sinó a favor dels catalans, creiem que la proposta sincera i que el PSOE pot acceptar, és posar calendari al “Dret a decidir”, eufemisme democràtic que ningú pot rebutjar i que més d’un 80 % dels catalans accepten. Els peixos siguin sardines o llamàntols són historia autonomista, etapa que molts volem tancar.
Pedro Sánchez, una vegada Rajoy hagi exhaurit el seu temps, ha de moure fitxa i decidir. ERC i DiLl només cal que és prenguin un bon cafè al bar del Congrés que segur que a més de bo és barat.
RSS Feed
