Maria Dolores Ripoll Martínez de Bedoya, la representant de la Advocacia de l’Estat espanyol (España), i advocada, va dir en el judici que encausa a l’Infanta Cristina, que l’eslògan “Hacienda somos todos”, era simplement un eslògan publicitari i que en cap cas és podia utilitzar com eina jurídica en un judici. I tant ample és queda la senyora com el que representa.
Les evidencies i els fets, ens mostren uns aparells de l’Estat espanyol, incrustats en el franquisme més pur. El ministre de l’interior obvia convocar a la Generalitat contra el terrorisme. El mateix ministeri calla i no investiga quan la UDEF proporciona dossiers politics a la premsa que desprès seran falsos. La fiscalia, que té com a missió acusar i proposar encausaments, és un defensor més de la infanta Cristina, cas NOS. Jutges expulsats de la judicatura. Fiscals dimitint per dignitat professional. Una Hisenda espanyola que sense el més mínim escrúpol utilitza i filtra dades fiscals dels contribuents, d’alguns clar.
El poder de l’Estat al servei d’una causa, “la unitat territorial d’Espanya”. Fer-ho vol dir esplaiar-se en la defensa d’aquells que també ho fan. El com ho fan tant s’ha val. Pur franquisme. Si ets dels meus tranquil/a. Ni hisenda som tots ni Espanya és de tots. Ens ho diuen, ho demostren i faran el que calgui per que així sigui pels segles dels segles.
És Marta Silva de Lapuerta advocada general de l’Estat espanyol i filla ex ministre franquista Alvaro de Lapuerta y Quintero (imputat cas Gürtel), superiora de Maria Ripoll, qui avala la defensa de l’Infanta en els termes de que Hisenda no ho som tots.
Queda clar i insistim els fets ho demostren, els ressorts de l’Estat, ho, estan en mans de franquistes o dels neofranquistes. Són els que no volen renunciar a res. Són els que volen perpetuar l’era antiga dels privilegis. Ho volen els monàrquics i els borbons, foragitats al 1931. Imposada per Franco i acceptada per les castes espanyoles.
Que tot aquest ramat de “demòcrates” impostats, defensi el que defensa, és dins de la normalitat de “l’Espanya una grande i libre”. El que ja no entra dins de la normalitat, és que personatges com Pedro Sánchez, primer secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol, com Pablo Iglesias, no sabem si president, secretari general o només líder suprem de Podemos, com Alber Rivera President de Ciutadans, tots ells "nous demòcrates" callin miserablement quan l’Estat espanyol és posa al servei d’una corrupció i en persegueix d’inexistent.
Només el Jutge Castro, ha dit el que tocaba. “Siempre nos habiamos pensado que la justicia no era igual para todos, ahora tenemos le certeza”.
Dels líders espanyols d’esquerres, de centre i de dretes, ni un mot, ni una condemna, ni una petició de dimissió. Són els que practiquen el silenci que afortunadament parla per si sol. Potser seran els que dema ens vendran vendre la píndola de que tots som iguals davant la llei i la Constitució espanyola.
El més intel·ligent i adequat, és dir-los que, si ells s’agraden com són com fan i com actuen, nosaltres els deixem lliures i ja s’ho faran, nosaltres farem la nostra.
RSS Feed
