Al 2014 l’estalvi brut de Barcelona va ser de 631 ME que ha anat a finançar noves inversions i part del deute acumulat. Barcelona amb un deute per sota dels 1000 ME, exactament 971,6 ME, que representa el 38% dels ingressos corrents, molt per sota del 60% que és considera el llindar de risc en termes de finançament. És l’Ajuntament de tot Espanya menys endeutat i més sanejat.
Xavier Trias, potser va incomplir, millor dit, o no ha tingut temps, alguna de les seves propostes estrella (Morrot, mercaderies, Diagonal), però ningú podrà negar que va deixar la caixa en unes condicions, perquè qui fos tingués les mans lliures per fer.
“El més antisocial és fer dèficit”. Xavier Trias, que desprès sempre han de pagar els ciutadans.
El nou consistori, no ha dedicat ni un sol mot positiu a la tasca de govern de l’equip d’en Trias. En política, i “asquerosament”, entra dins de la normalitat, a l’adversari ni aigua. De fet, fins i tot, alguns regiren catifes mediateques, abans de detectar incorreccions argumentades. No diem que si han indicis no s’hagi de fer, el que diem i demanem és que no és faci el mateix que les clavegueres de l’Estat espanyol (Comptes de Trias a Suiza en plena campanya electoral, informació falsa i ventada abastament sense reparació posterior).
Trias i el seu equip han practicat allò tant senzill de tant tinc tant gasto, i si ni a més, reduirem crèdits i procurarem sempre no endeutar-nos per sobre de les possibilitats evitant renegociacions creditícies. Barcelona i el conjunt dels seus ciutadans, segur que ho han agraït amb una estabilitat d’impostos municipals i sobre tot a quedat clar, que tenir una ciutat moderna i competitiva, no està renyit amb ser auster i equilibrat.
Grècia és el paradigma de la disbauxa econòmica, feta per les esquerres. Voler viure com les societats mes avançades, no només és un dret, sinó que els politics tenen l’obligació de que sigui possible. Gastar més del que tens, ja no és un dret, és irresponsable i condueix inexorablement al col·lapse social. El planeta no te recursos il·limitats i el consum tampoc ha de ser il·limitat. Equilibrar les societats, és el repte i de moment ens temem que és impossible. Adequar la despesa segons ingressos i producció de cada país, això si que és possible. Només cal aparcar la demagògia, el populisme i la promesa fàcil.
Gràcies Excm. Xavier Trias, per tot el que has fet per Barcelona en el teu mandat, i gràcies per no practicar la misèria política que ara sembla tant agradar a l’Equip de l’Ada Colau.