Com que som on som, les opcions són clares Dir la nostra sobre tot el que passa a España o desconnectar-nos definitivament.
Creiem, però que fins que declarem democràticament i legalment la constitució del nou Estat en forma de República catalana, estem obligats a emetre opinió del sainet espanyol.
Sainet i vodevil. Els espanyols s’estan superant. La manca d’hàbits democràtics reals, els fa perdre els papers. Un tacticisme i sobre actuacions fan de l’espectre polític espanyol un quadre digne del Dalí.
Rajoy no té prou suports. Sap que no els té ara ni demà. El seu èxit, ara el lliga als barons socialistes i poders fàctics variats. Barons que són més patriotes espanyols que ell mateix. Mariano sap que probablement perdrà la investidura. Rajoy també sap que unes noves eleccions, no només afavoririen al PP, sinó que debilitarien als seus adversaris directes. D'aquí la seva aparent tranquilitat.
Mariano, pot actuar com don Tancredo, però no ho és. Ell sap quins són els seus suports fàctics, mediàtics i internacionals, i sap que davant la coalició esquerranista “provable”, ell, i de moment, és la millor opció.
Els podemites, que sembla volen deixar clar que van de debò, volent-ho o no, han fet el joc al Mariano. Desgastar, humiliar al PSOE, i entreveure que ells són l’esquerra de debò, ha donat un temps preciós al PP i a tots els seus aliats per desmuntar la investidura de Pedro Sánchez.
Pedro Sánchez pot tenir al seu abast la investidura. Pot fins i tot guanyar la partida als barons i sortir victoriós del Comitè Federal del dia 30 de Gener. El que ja no podrà canviar és que la iniciativa política ja no la porta ell, ara està en mans de Pablo Iglesias i podemites variats. Izquierda Unida que ara ja te clar que el seu futur no existeix, serà la companyonia que no només no molestarà, sinó que afegeix el plus de la Llei d’Hondt.
Un escenari prou entremaliat que no determina ni assegura cap resultat. “Guanyen els barons i Sánchez fa que Rajoy sigui President. És posen d’acord els constitucionalistes i patriotes espanyols, PP, PSOE i Ciutadans i pacten una terna col·ligada. PSOE, Podemos, IU, + PNB, i l’abstenció de ERC i DiLl”. Si cap opció és trasllada a la realitat, finalment el que si seran reals seran unes noves eleccions.
Aquest final llençaria varis missatges, però el més potent, és que a España, de moment la cultura de la negociació i el pacte continua sent el convidat desconegut, fet que explicaria la situació entre Catalunya España.
Que han de fer ERC i DiLl ? Mirar-s’ho. Negociar. Llençar un missatge prou clar del preu que tenen els seus vots. Mariano ho pot tenir pelut, però Sánchez i el “vicepresident” Pablo també. L’abstenció de ERC i DiLl pot suposar la investidura de Sánchez, un no de ERC i DiLl, pot suposar el contrari.
ERC i DiLl, tot i que els espanyols proposin un govern “d’esquerres i progressista”, l’esguerrarien participant d’una investidura, sense que la contrapartida política quedes recollida abastament i amb la credibilitat adequada.
Qui pensi que amb un Govern “d’esquerres i progressista”, Catalunya ho tindrà més senzill, i que Sánchez pot ser el Cameron del Sud, s’equivocarà i molt. La unitat d’Espanya, va ser sagrada per Franco, ho ha estat pels borbons i ara al segle XXI ho és pel PP, PSOE, Ciutadans i Podemos. Els matisos, espanyols són el parany, la unitat i la seva nació l’objectiu permanent.
Els que volem la independència, i utilitzem la plataforma espanyola, com eina tàctica, hem de tenir clar que ni amb la dreta espanyola ni amb l’esquerra, tindrem un pacte d’Autodeterminació. El que si que podem fer és furgar amb les seves contradiccions, que de tenir-ne en tenen i moltes.
RSS Feed
