Els d’Esquerra i en Junqueras, ja si poden posar com vulguin, però desprès del 27 necessitem un Govern, que encara serà autonòmic, amb una majoria Parlamentaria que ningú pugui qüestionar, i lluny de lluites partidistes per unes parcel·les de poder administratiu. Per tant si fer govern és planteja per la suma de Diputats de partit i unes negociacions a ultratomba per determinar el lideratge de la resta del procés, la imatge que donarem serà tant lamentable com miserable. Estarem visualitzant que la independència val el que unes negociacions. El govern s’ha de constituir per la victòria inqüestionable d’una llista i sense pal·liatius. La que sigui.
ERC i sense cap tipus de marge per interpretar altres opcions politiques s’ha posicionat com partit d’esquerres. CDC, tot i que interessos partidistes els situen a la dreta, nosaltres els situarem en la forquilla de centre, liberal i social demòcrata amb visos cristians. La combinació de ERC i CDC, només va ser possible amb un patriota com l’Heribert Barrera. Ara és del tot impossible. ERC només vol la seva unitat i en funció d’uns punts que molt sovint són més de calendari que politics.
El rebuig a la Llista de País, que volia la majoria del poble català, referma la posició ideològica de ERC per damunt del País. Aquest fet en un país normal, és el que toca. Catalunya de moment és una regió espanyola amb unes concessions gracioses per administrar qüestions secundaries i col·locar als botiflers moderns, abans anomenats “alguacils”, com a garants de l’estatu quo. A nosaltres també ens agradaria que la independència de Catalunya anés acompanyada amb la consequció d'un país just, solidari, democratic i sense corrupció. Mai és així, primer la llibertat i després a construir.
El 27 els catalans decidim, cert. Uns ja han definit que volen les eleccions plebiscitàries i la resta autonòmiques com sempre. Malgrat tot, el que si que farem com sempre és votar i com sempre i d’acord la llei electoral, és repartiran els escons del Diputat. Fins aquí tot legal, com anirà la precampanya i campanya, de moment és un misteri. La campanya de les municipals, segur que serà un bon indicador.
Tornant al 27, un resultat que faci la majoria absoluta a tres o quatre bandes, presenta tot un repte a l’hora de constituir Govern. Govern que ha de fer unes quantes coses i sense dilacions. Governar, administrar i proposar la cadència i compliment de les eines d’Estat, segur que seran les coses del Govern. Tot per proclamar la independència.
Desprès del 27 el Govern elegit, tindrà com a tasca prioritària, la independència de Catalunya, i tot allò que hi tingui a veure. El temps de la negociació per proposar, millorar, modificar o canviar una llei autonòmica s’hauria d’haver acabat.
Si per formar el nou Govern, s’ha d’iniciar tot un procés de negociació per la Presidència i Conselleries, estarem fen un pa com un cabàs. De fet un dels inconvenients de no anar amb una Llista de País, és aquest. La probabilitat de tornar a enterrar-nos en una lluita partidista i de poder, oblidant que si no fem via, ni generalitat, ni comunitat autònoma ni res que no sigui la regíon y cuatro provincias españolas con capital Madrid.
La nostra incapacitat per fer una Única Candidatura de País, serà la mateixa per fer un govern de concentració que tant reclama Oriol Junqueras i ERC.