Article publicat a VilaWeb del Bloc de Xavier Massot el 20 de Març 2015 que reproduim per la seva rabiosa actualitat.
Oi que no vols la independència, ERC?
Un nou despropòsit d’ERC. Les declaracions de Junqueras a la ràdio no van ser casuals, doncs el dia anterior la parlamentària-fava Rovira li preguntava retòricament a Artur Mas si el procés tirava endavant. Quan encara no feia ni una setmana de l’acord pel full de ruta entre ERC i CDC, els republicans fan una nova parada. En el fons, només demostren que no es refien del President. I sent així, perquè signaven l’acord? Si no hi ha confiança mútua, com volen arribar al 27-S en bones condicions?
L’actitud de la direcció republicana és de psiquiàtric. Sospito que els molesta que la gent s’engresqui i se la vegi contenta. Prefereixen veure la gent emprenyada. No suporten veure la gent feliç. De tant que els hi preocupa la gent…! Quan s’omplen la boca de fer un país nou, només mostren velles maneres de la Catalunya autònoma, en el fons és por a l’èxit. Per alguns militants republicans s’està millor protestant contra Espanya, culpant-la de tots els mals, que no assumir la responsabilitat de portar un país endavant, on els èxits i els fracassos només seran culpa nostra. Fredament penso que aquesta gent, en el fons, no vol la independència.
En l’Oriol Junqueras hi ha molt de complexe d’inferioritat i d’enrabiada infantil per no poder ser ell el President que proclami la independència. A molts dels qui va atreure el seu missatge fins al mes d’octubre, cada cop més, amb la seva actitud i paraules, va resultant particularment antipàtic. Si pensés per un moment el poc que ens interessa a la gent els seus dubtes hamletians…! I Hamlet va acabar tan malament…! S’ho hauria de fer mirar a fons. Em sembla greu que un catedràtic d’història oblidi les lliçons de la història.
Per gelosia, per ràbia, per mal càlcul partidista, per desconfiança o pel que sigui, el paper d’ERC comença a fer d’aliat objectiu de les tesis unionistes. No va dir Aznar que seríem els catalans els que ens barallaríem entre nosaltres? No es cansen de repetir que “el suflé ha baixat”, que el procés està mort? I qui l’està matant sinó és els continus entrebancs dels republicans?
En el fons, Junqueras està donant la raó a alguns vells independentistes que ens avisaren que si el procés el deixàvem en mans dels partits, fracassaria. La trista conclusió és que tenien tota la raó del món, i en conseqüència, puix que la gent sense carnet és la que va engegar el procés, haurà de tornar a ser la gent la que reprengui la lluita i passi pel damunt dels partits que, en la seva inutilitat, ens han portat fins aquí. Per força, tard o d’hora hi haurem de passar pel damunt.
Tristament els vells partits els haurem de liquidar, si volem ser lliures de veritat. Porten massa mals vicis apresos en la Catalunya autònoma, imitant els esquemes de funcionament polític espanyol, per a que puguin continuar sent eines vàlides en una Catalunya independent. Cap d’ells no ens pot servir, incloent-hi algun que darrerament s’ha disfressat amb sigles noves (com MES o Avancem), mentre mantenen tots els vicis de la vella política.
Si el 27-S el sobiranisme fracassa, tots aquests partidets ja es poden començar a preparar, sobretot ERC, perquè seva serà la major responsabilitat. El que li va passar als anys 80, quan van fer President a Pujol, passant de 14 a 5 diputats, es quedarà petit al que li passarà, de ben segur. Que no ho dubtin, volent competir per ser el primer partit, poden acabar desapareixent. Perquè aleshores no hi haurà compassió ni on poder agafar-se, ni defensa possible. La gent els crucificarem, i s’ho hauran ben guanyat. Curts de mires, encara no han entès que, inevitablement, tant si ho aconseguim com no, les sigles d’ERC estan condemnades a desaparèixer. Com les de CDC, UDC, PSC, ICV. Perquè si no ho aconseguim, la gent els castigarà, però sí finalment som independents el primer que desapareixerà, per manca de sentit, serà aquesta C de Catalunya.
Com molt bé ha dit Carme Forcadell, “l’estratègia d’alguns és sempre sembrar dubtes”. Però que ho tinguin clar, que els dubtes d’ERC cada cop li importen menys a més gent. Si tenen dubtes que vagin al psicòleg o que facin meditació, però a tota la gent que hem empés i els hi hem aplanat el camí perquè rematessin la feina, que ens deixin en pau i es dediquin a fer feina. Que per això els mantenim i paguem. Quan és hora de convèncer els indecisos i d’ampliar la base, amb aquests dubtes existencials allunyen els indecisos i desmotiven els convençuts. L’espanyolisme no ho podria fer millor.
La millor lliçó que poden rebre els sembradors de dubtes és que els electors els donin l’esquena a les municipals, votant a CDC o la CUP. Els hi hem de donar una lliçó que no oblidin. Com que sabem que ERC fa com Espanya, que no defrauda mai, i s’entossudiran en aquesta via, fins que no es fotin una patacada electoral, no obriran els ulls. Aquesta ha de ser la millor resposta dels ciutadans sobiranistes al seus absurds tacticismes i dubtes existencials. Ja que no es volen aclarir per les bones, doncs que ho facin per les dolentes. Dependrà dels electors sobiranistes ficar-los altre cop al seu lloc, com als anys 80. Que Junqueras no en tingui cap dubte, abans que es pensi, les urnes parlaran.
Oi que no vols la independència, ERC?
Un nou despropòsit d’ERC. Les declaracions de Junqueras a la ràdio no van ser casuals, doncs el dia anterior la parlamentària-fava Rovira li preguntava retòricament a Artur Mas si el procés tirava endavant. Quan encara no feia ni una setmana de l’acord pel full de ruta entre ERC i CDC, els republicans fan una nova parada. En el fons, només demostren que no es refien del President. I sent així, perquè signaven l’acord? Si no hi ha confiança mútua, com volen arribar al 27-S en bones condicions?
L’actitud de la direcció republicana és de psiquiàtric. Sospito que els molesta que la gent s’engresqui i se la vegi contenta. Prefereixen veure la gent emprenyada. No suporten veure la gent feliç. De tant que els hi preocupa la gent…! Quan s’omplen la boca de fer un país nou, només mostren velles maneres de la Catalunya autònoma, en el fons és por a l’èxit. Per alguns militants republicans s’està millor protestant contra Espanya, culpant-la de tots els mals, que no assumir la responsabilitat de portar un país endavant, on els èxits i els fracassos només seran culpa nostra. Fredament penso que aquesta gent, en el fons, no vol la independència.
En l’Oriol Junqueras hi ha molt de complexe d’inferioritat i d’enrabiada infantil per no poder ser ell el President que proclami la independència. A molts dels qui va atreure el seu missatge fins al mes d’octubre, cada cop més, amb la seva actitud i paraules, va resultant particularment antipàtic. Si pensés per un moment el poc que ens interessa a la gent els seus dubtes hamletians…! I Hamlet va acabar tan malament…! S’ho hauria de fer mirar a fons. Em sembla greu que un catedràtic d’història oblidi les lliçons de la història.
Per gelosia, per ràbia, per mal càlcul partidista, per desconfiança o pel que sigui, el paper d’ERC comença a fer d’aliat objectiu de les tesis unionistes. No va dir Aznar que seríem els catalans els que ens barallaríem entre nosaltres? No es cansen de repetir que “el suflé ha baixat”, que el procés està mort? I qui l’està matant sinó és els continus entrebancs dels republicans?
En el fons, Junqueras està donant la raó a alguns vells independentistes que ens avisaren que si el procés el deixàvem en mans dels partits, fracassaria. La trista conclusió és que tenien tota la raó del món, i en conseqüència, puix que la gent sense carnet és la que va engegar el procés, haurà de tornar a ser la gent la que reprengui la lluita i passi pel damunt dels partits que, en la seva inutilitat, ens han portat fins aquí. Per força, tard o d’hora hi haurem de passar pel damunt.
Tristament els vells partits els haurem de liquidar, si volem ser lliures de veritat. Porten massa mals vicis apresos en la Catalunya autònoma, imitant els esquemes de funcionament polític espanyol, per a que puguin continuar sent eines vàlides en una Catalunya independent. Cap d’ells no ens pot servir, incloent-hi algun que darrerament s’ha disfressat amb sigles noves (com MES o Avancem), mentre mantenen tots els vicis de la vella política.
Si el 27-S el sobiranisme fracassa, tots aquests partidets ja es poden començar a preparar, sobretot ERC, perquè seva serà la major responsabilitat. El que li va passar als anys 80, quan van fer President a Pujol, passant de 14 a 5 diputats, es quedarà petit al que li passarà, de ben segur. Que no ho dubtin, volent competir per ser el primer partit, poden acabar desapareixent. Perquè aleshores no hi haurà compassió ni on poder agafar-se, ni defensa possible. La gent els crucificarem, i s’ho hauran ben guanyat. Curts de mires, encara no han entès que, inevitablement, tant si ho aconseguim com no, les sigles d’ERC estan condemnades a desaparèixer. Com les de CDC, UDC, PSC, ICV. Perquè si no ho aconseguim, la gent els castigarà, però sí finalment som independents el primer que desapareixerà, per manca de sentit, serà aquesta C de Catalunya.
Com molt bé ha dit Carme Forcadell, “l’estratègia d’alguns és sempre sembrar dubtes”. Però que ho tinguin clar, que els dubtes d’ERC cada cop li importen menys a més gent. Si tenen dubtes que vagin al psicòleg o que facin meditació, però a tota la gent que hem empés i els hi hem aplanat el camí perquè rematessin la feina, que ens deixin en pau i es dediquin a fer feina. Que per això els mantenim i paguem. Quan és hora de convèncer els indecisos i d’ampliar la base, amb aquests dubtes existencials allunyen els indecisos i desmotiven els convençuts. L’espanyolisme no ho podria fer millor.
La millor lliçó que poden rebre els sembradors de dubtes és que els electors els donin l’esquena a les municipals, votant a CDC o la CUP. Els hi hem de donar una lliçó que no oblidin. Com que sabem que ERC fa com Espanya, que no defrauda mai, i s’entossudiran en aquesta via, fins que no es fotin una patacada electoral, no obriran els ulls. Aquesta ha de ser la millor resposta dels ciutadans sobiranistes al seus absurds tacticismes i dubtes existencials. Ja que no es volen aclarir per les bones, doncs que ho facin per les dolentes. Dependrà dels electors sobiranistes ficar-los altre cop al seu lloc, com als anys 80. Que Junqueras no en tingui cap dubte, abans que es pensi, les urnes parlaran.
RSS Feed
