Als acaballs de la segona guerra mundial, americans capitalistes i russos bolxevics, iniciaven una cursa que en cap cas va ser d’alliberament i acabament de la guerra. Volien fer presoners, però no qualssevol. Volien als millors alemanys, nazis o no, en termes científics i tecnològics. Volien enginyers, físics, matemàtics, químics, i qualsevol que tingues a veure amb la gran maquina de guerra que va esdevenir Alemanya.
La Unió de Repúbliques Soviètiques i els Estats Units d’Amèrica, van triar entre els milers de presoners als millors. Aquests presoners nazis o no, tacats de sang i responsables del genocidi més gran de la historia o no, van ser acollits als respectius països, sense càrrecs ni judicis. L’historial personal de cada un d’ells, tot i que de forma diferent en funció del país, era el de menys i varen tenir el seu reciclatge.
Encara va ser pitjor. Als Estats Units, per exemple, a Von Braun, responsable de les bombes volants sobre Londres és anomenat director del programa espacial nord-americà. Sobre els que van desenvolupar la bomba atòmica en tenim menys dades però la participació dels alemanys nazis és fora de qualsevol dubta. Al canto rus i per obvietats que no cal descriure, els científics nazis fan la feina però les condicions en seran altres.
Aquest apunt històric permet situar un fet, que res a veure té amb el perdó o reconciliació. Els interessos del sistema social, i sense pagar cap preu, ni moral ni penal, són els que interessen.
El resultat immoral d’aquests fets, avui són notoris i d’una misèria que repercuteix directament amb el tractament que aquets estats donen als seus afers respecte tercers. Mercadeig d’armament que desprès és revenut als mercats negres internacionals. Depredació dels recursos energètics arreu amb l’objectiu de bastir les seves societats amb luxe desenfrenat, mentrestant els ciutadans amos dels recursos viuen en la misèria. La moral dels que van utilitzar genocides nazis, és la que avui permet guerres locals i uns moviments migratoris que fugen de l’horror criminal d’unes confrontacions que ni ells entenen. I tot per la modernitat i l’avenç social. Ni els hipòcrites fariseus de l’època ho haguessin fet millor.
Els que van guanyar la segona guerra mundial, saben com acabar amb el drama que avui és desferma sobre la mediterrània. Els seus interessos però, no passen per resoldre-ho, ans al contrari, tot indica que certs interessos, armamentístics, i sociestratègics determinen que tot a de continuar com ara.
A Espanya ens passa quelcom similar. Els franquistes, han venut que el franquisme, la dictadura, on la democràcia ni hi era ni se l’esperava, va ser una època dura però menys mal. Franco un gran home i patriota espanyol. Han construït un relat miserable sobre els ossos de milers de dones i homes, que de l’únic que eren culpables era d’exercir la democràcia votant. Un relat que pretén dir-nos que tots els adeptes al regim eren uns grans patriotes espanyols, i si afusellaven, torturaven i robaven, o feien per la causa, d’arrel falangista i feixista, i per una Espanya gran i lliure.
El nostre projecte de País no només ha de consagrar la independència, sinó que ha de treballar per lluitar contra aquesta barbàrie d’interessos, que en diuen d’estat, però que desprès és demostra que és personal. Lluitar per fer de Catalunya un país lliure i plenament democràtic està bé, però cal associar-ho a nous termes de justícia universal. La que tenim fins ara pel que és veu no funciona gens bé.
RSS Feed
