La hisenda espanyola diu que te detectat més de 30.000 “espanyols” amb diners fora d’Espanya, presumptes defraudadors, dels quals 715 estan investigats pels policies especialitzats de delictes monetaris d’Hisenda (SEPLAC). També ens ha informat el ministeri d’Hisenda (AEAT, el seu director Santiago Menéndez) que els diners a l’estranger ronden els 124.500 M€ i que on més ni han és a Suiza, 20.000 M€.
Fins aquí, aquesta informació, que deixa clar que la casta espanyola de patriotes tenen el mateix el que els escarabats de simis, està be que és faci pública. Sobre tot perquè és la casta espanyola qui té centenars de milions d’euros a l’estranger i amb això la possibilitat de defraudar a la gran Hisenda espanyola. Nosaltres afegim que si els de nomina estan perfectament controlats per Hisenda els de la Sicav i empresaris sense escrúpols, també ho haurien d’estar.
El debat ara, és si cal que Hisenda faci públic els noms dels “presumptes” defraudadors i “presumptes” delinqüents. La diferència, defraudador multa administrativa, delinqüent condemna de presó i econòmica. La tasca d’Hisenda i dels seus investigadors és concloure el que; o defraudador o delinqüent i fer-ho segons criteris legals.
Sembla que el negoci de tenir, diners a l’estranger ha estat un esport nacional independentment del moment històric i polític d’Espanya. Ara hem sabut que el pare d’en Rodrigo Rato, testaferro franquista, ja va ser condemnant, això si sense complir cap condemna. També va ser un empresari modèlic del franquisme.
PP i PSOE, ara ens volen encigalar amb un gran debat. Deu ser per tapar les seves misèries i per que estem en zona electoral. Publicar el nom dels “presumptes” defraudadors o no. Àuria de ser que no, ho diu la seva llei. Ben mirat però, tot indica que els és exactament igual. Quan convé, filtracions que només poden venir de qui te la informació, surten publicades en els seus mitjans addictes, cosa que certifica que Montesquiu és mort i ben mort a Espanya.
La corrupció, que nosaltres diem que és sistèmica i estructural d’arrels franquistes, ara més que mai a Espanya s’utilitza per fer mal als adversaris. En cap cas per corregir-la. Ara també tenim la certesa de que s’utilitza contra el procés, el problema és que Espanya en te tanta que la que tenim a Catalunya finalment serà equiparable a una flor d’estiu.
RSS Feed
