Tant s’ha val si el català é una llengua europea parlada i entesa per més de 10 milions de persones. I tant s’ha val si és llengua cooficial a les respectives Comunitats Autònomes. Els espanyols la volen residual hi ho extingir.
Al Parlament europeu són 24 les llengües oficials, malgrat que les més d’us siguin l’anglès, l’alemany i el francès. Algunes de les llengües oficials a la UE, tenen menys habitants i no per això la seva llengua no forma part del concert identitari i cultural de la UE.
Esbrinar el perquè el català avui no és llengua d’us oficial al Parlament europeu, objectivament no és gents costos. Uns Decretes de Nova Planta al 1716 era l’iniciï d’una cacera interminable. Castella i el castellà i per dret de conquesta van començar a practicar el que avui han fet els xinesos amb els tibetans: “prohibir i promoure la barreja ètnica”. Al 1714 va començar la castellanització i desprès espanyolització de Catalunya.
Tres vagades PSOE i PP i la darrera amb Vox representats de la espanyolada castellana van oposar-se que la llengua catalana fos d’us oficial al Parlament Europeu. El seu argument era tan pueril com antidemocràtic. A la Unió Europea només hi ha estats i la llengua oficial d’Espanya és el castellà, ara espanyol.
De com, de vegades sibil·linament i d’altres obertament és persegueix la llengua catalana, ho directament com han pretès fer amb la nova llei d’audiovisual, ens mostra com la centralitat espanyola no ha canviat gaire amb més de tres segles.
Els molesta els sobra i ara volen anorrear la nostra llengua amb mitjans aparentment democràtics. Els espanyols amb responsabilitats institucionals i pedagògiques, mai han demanat als nouvinguts que séstimin que l’usin i que fins i tot és de bon espanyol preservar tota la riquesa cultural i històrica del conjunt del territori, ens al contrari han vingut a Catalunya a dir-nos que és de ser “buen español usar el español a Cataluña”.
Certament, ni Franco el darrer baluard contra el català, va aconseguir el mateix que volien els nazis amb els jueus. Avui els jueus i són i amb un Estat i els catalans de moment també, però sense Estat i això ho complica tot.
Però com deia el Dylan, els temps estan canviant, i avui hem d’admetre que no és a favor de Catalunya ni del català. Avui la progressió comunicativa en mans dels que tenen el poder polític, administratiu i econòmic ens sotmet com mai a un procés de liquidació sense aturador, si no és que abans ens hem deslliurat de l’opressor disfressat de demòcrata.
No veure que la nostra pervivència com a poble només és possible amb la independència i amb un Estat, ens dura, primer a una decadència social per una desestructuració social i desprès perquè haurem perdut tota oportunitat per decidir com a poble.
I mentrestant España i el seu Estat no només ens espanyolitzaran, sinó que els acompanyarem a la ruïna social i econòmica.
Pretendre des de les institucions espanyoles, castellanes, modificar les seves pretensions, saben el que sabem, només és pot fer des de un espanyolisme soterrat convençuts que una altra regim ho farà possible. Il·lusos.