
ER necessitava si o si que Pedro Sánchez vingués a Catalunya. Si jugen massa amb la taula. Hem de suposar que ER haurà fet valer els seus vots de Madrid, perquè fins el dilluns 13 de setembre no estava gens clar.
Segons diuen, vindrà, és trobarà amb l’Aragonès i, la intenció és fer-se la foto amb els components de la taula. La mateixa que va quedar instaurada a canvi d’una investidura i de la que no hem sabut res més fins que ER va defenestrar al MHP Quim Torra, amb una asistencia a la mateixa tant variada com poc institucional.
De moment del que s’ha de parlar, dialogar i pactar ni els de ER ni els de JxCat en tenen idea. Normalment les delegacions negocien ordres del dia. Pitjor, no sabem si defensaran el mateix i amb quins termes. Sembla que el Pedro Sánchez ho te més clar i, d’entrada ja ni hi serà, i els seus tenen el mandat que és pot parlar de tot menys d’autodeterminació i amnistia.
Avui però ha saltat la sorpresa, l’Aragonès ha apartat a JxCat de la Taula amb l’excusa peregrina de que tots els que hi han de ser-hi, han de ser del Govern. Rar, perquè a la mateixa taula, creiem que és la continuació de la que ja va ser, sent President en Torra, aquest criteri no va existir i en van formar part que no eren al Govern.
Hem entès immediatament el perquè. A Madrid socialistes, comuns i podemites (portaveu del Gobierno de España) no han trigat ni cinc minuts dient que no hi serien si a la taula hi són el Jordi, la Nogueres i Turull i que celebravaben la posició del President Aragonès (Aragonès exclou de la Taula JxCat). Queda clar. No només ens diuen qui i qui no i pot ser, sinó que avui mateix se’ns diu que jutjaran als CDR per terrorisme.
ER ens torna a dir i, ara sense fissures, que els seus aliats són les esquerres espanyoles i, que las formacions independentista són per utilitzar a conveniència.
Aquest Govern de ER i JxCat no pot reeixir ni un dia més i hem d’anar a eleccions o deixar que ER formi pel que fa temps treballen, un nou tripartit d’esquerres, que ja funciona a l’ombra a Barcelona.
Els catalans independentistes, els favorables a un referèndum i els demòcrates han de saber qui i qui no està per la independència. Millor hem de saber si l’estratègia de ER dient-nos que amb les esquerres espanyoles al Govern és millor que un de dretes. O la de la confrontació intel·ligent independentment de qui Governi a Espanya i Estat. Sobre tot perquè tant l’esquerra com la dreta espanyoles mai ens reconeixeran el dret d’autodeterminació.
Posats a fer una reflexió sobre que poden i que hem obtingut els darrers anys governant el PSOE o el PP, podem quedar garrativats perquè veuríem que el que hem rebut són recentralitzacions velades, incompliments i sobre tot menyspreus de caràcter econòmic, social i històric.
Anem-hi, fem eleccions, diem la veritat, expliquem que la unitat dels partits i algunes organitzacions socials és una proposta que no reeixirà mai. Utilitzem el Consell de la República com eina electoral.
De continuar com ara, saben que ER ja acceptat dialogar fins el 2030 quan tenim encara de moment un suport tangible a favor de la independència i, no prendre els riscos que calguin, potser és que mai hem tingut 74 diputats per la independència ni el 52% de vots.
Per cert, esperem que JxCat no rebaixi la seva proposta per la taula, sobre tot perquè el Jordi i Turull són lliures amb tots els drets com qualsevol ciutadà i si el seu partit considera que el representen adequadament ni que baixi Deu pot vetar-los. Només ho fan els petits dictadors.