Els de les CUP reclamant un nou Referèndum. Els de ER dient que a l’aigua passada millor no buscar-la. Finalment tenim els de JxCat on una part reclama l’herència de l’1 d’octubre i uns poquets que callen i sembla que compren l’estratègia de ER.
Desprès tenim tot el que representa l’espai del exili encapçalat pel MHP Carles Puigdemont i com no el Grup de ER al Congrés que sustenta al “Gobierno de España” amb l’excusa que sinó venen els de la ultra dreta espanyola.
Per acabar-ho d’adobar, tenim els de la ANC i Òmnium, que no sabem si van per lliure ho estan coordinats.
I la reflexió, veien aquest panorama i, veien que el Consell per (de) la República no aglutina la massa independentista, és que collons hem de fer.
Les opcions són espectacularment clares. La proposta dels cupaires no reeixirà. L’estratègia de ER fracassarà, perquè España i el seu Estat i tots els espanyols mai pactaran una amnistia ni un referèndum. I la de JxCat que hores d’ara sembla més seguidora de ER i autonomista no la coneixem.
Tenim el control del Parlament i del Govern. Algú ha detectat al marge de propostes de gestió autonòmiques, que vol dir sempre supeditat al centre, que collons hem de fer per ser independents.
Una taula. Si ER ho redueix tot a una taula, de la que no sabem quan és tornarà a reunir, amb dos anys dos reunions, ni del que dialogarem. Els de les CUP a una moció de confiança als dos anys de “legislatura”. I els de JxCat a deixar clar que no son a un govern supeditat sinó de coalició.
Del Consell de la República, malgrat vulguin ser, creiem que ho són, els hereus de l’1 d’octubre, de moment l’únic i, no és poc, és esperar que els èxits judicials continuïn. Però tampoc estem escoltant ni llegint cap proposta per la Independència organitzada al marga d’una confrontació intel·ligent.
Ho sabem, si de repent els espanyols és tornessin demòcrates i pactéssim un referèndum i els independentistes el guanyéssim, per primer cop a la historia, al marge de la repressió espanyola, la independència i creació d’un nou Estat seria modèlic. S’aconseguiria pacíficament i democràticament.
Una utopia, Espanya, el seu Estat i la seva espanyolada castellana, només ha reconegut les independències dels seus territoris a sang i fetge.
Per tant és una obvietat que cap taula per negociar autodeterminacions serà possible i que com van dir molts i entre ells en Joan Carretero l’única via és la UNILATERAL.
RSS Feed
