Fins i tot, els que varen ajudar per proclamar la II República espanyola, que hauria d’haver estat federal, van sere trair amb l’Estatut de Nuria i, al final d’una guerra promoguda pels sectors més reaccionaris d’Espanya i la Església, les esquerres espanyoles exiliades mai van demostrar cap interès amb Catalunya i els seus. El que deien al respecte, Azaña o Negrin i, la resta ubicats dins del socialisme o comunisme espanyol, qui vol saber-ho pot.
El regim del 78, del i pels espanyols, sempre ho ha deixat clar. Franco i el seu regim van fer aportacions “extraordinàries” per “España” i els espanyols. D’aquí que les condemnes a la dictadura amb el temps han anat perden força. Avui fins i tot el llegat feixista te representació, institucional i legal que ja voldrien els hitlerians i els del fàscio moderns.
El primer ministre angles va deixar clar de que va la democràcia. "Soc un patriota angles, però abans soc un demòcrata". I Escòcia i Anglaterra van pactar el seu Referèndum d’autodeterminació.
És “cansino”, però ho tornem a recordar. Pels espanyols de dretes i d’esquerres a España només hi viuen espanyols, on tot el poder polític, econòmic i militar resideix a Madrid i que la centralitat radial de base castellana, amb el castellà com llengua imperial també.
Veure com les esquerres espanyoles s’han convertit al franquisme en les qüestions de País és decebedor. España és la seva Nació, el castellà, ara español, és la seva llengua i al territori espanyol només hi viuen espanyols i alguns amb folklore propi.
No ho canviarem des de posicions col·laboracionistes i legitimadores d’un regim que conculca drets universals. Només la independència i la solidaritat dels castellans, gallecs i bascos i d’altres pobles on imperi la democràcia ens farà lliures. De la ma dels espanyols mai.
RSS Feed
