Carles Puigdemont, el nostre President legítim, destituït pel 155 espanyol i no investit per l’oposició de Roger Torrent i ER, avui és el millor polític i estadista que pot tenir un poble.
Ho va tenir clar. Quedar-se i entregar-se era la fi de moltes coses. Tothom va tenir la llibertat per decidir. Fins i tot alguns van tornar del entorn i partit del Puigdemont. El més llastimós, saben que anaven a la trena, va ser no defensar que eren hostes d’un altra país i no fer-ho amb català. Liderà i valentia no sempre van de la ma.
Unitat del mon independentista i per la independència, va ser el crit argumentat d’en Puigdemont i, no és d’ara. La prova del coto va ser que el Consell de la República va preparar l’acte amb la ANC, AMI, ER, Òmnium, la Inter sindical i la Camara de Comerç de Barcelona. Però i per primer cop, va dibuixar una nova alternativa si la unitat estratègica falla. El Consell de la República pot ser l’alternativa. No va caler dir a quina, però creiem que per molts va quedar clar.
El Govern de coalició entre ER i JxCat i, per molt que alguns li demanin continuïtat, està exhaurit, liquidat i finiquitat. Un govern que destitueix, que incompleix el pactat, que és mira de reüll, i que cada dia manifesta desencontres amb l’altra, no te cap recorregut.
No són les xiulades a la Forcadell o al president d’Òmnium, són les estratègies de ER, de JxCat, CUP, Òmnium i ANC, que ara mateix estan a anys llum. Resoldre aquesta equació, creiem que ni Puigdemont pot. Sobre tot perquè gestionar l’autonomisme te moltes prebendes.
De fet i si dema Turull i Aragonès pactessin, amb el Puigneró destituït, Borràs també, Puigdemont sense ser investit, sense complir el pacte d’investidura, amb la deriva de ER adjudicant-se l’èxit de l’1 d’octubre, JxCat perdria molta de la credibilitat guanyada al Congres amb la Míriam i al Parlament amb la Borràs.
Encertar la decisió te les seves dificultats, ho sabem, però de vegades el líder també ha de dir la seva sense escoltar a ningú. Va per tu Jordi Turull.
RSS Feed
