L’octubre del 2017, Govern, Parlament de Catalunya i poble ho varem deixar prou clar. Referèndum o Referèndum i és va fer malgrat tot un Estat organitzat per impedir-ho.
No serveix de res reconèixer que els líders del moment no van estar a l’alçada de la resposta democràtica i pacifica dels catalans defensant les urnes.
Els mateixos van tastar el pa que si dona. Uns engarjolats i d’altres al exili. Unes noves eleccions autonòmiques sota el 155, que pretenien normalitzar van deixar clar que l’independentisme no havia perdut molla. I és va tornar a guanyar.
Junts per Catalunya amb 34 diputats, ER amb 32 i les CUP amb 4. Majoria absoluta aparentment per la independència. S’havia d’investir al MHP Carles Puigdemont. Aquest era l’acord; Presidència de Govern per JxCat, Presidència del Parlament per ER. Els de les CUP, com sempre pendents de la seva revolució social.
JxCat va complir. ER no, i Quim Torra va ser-ne el nou MHP. L’esperit estrany de Jordi Sánchez, més antics convergents ubicats al si de JxCat, tot i que reconvertits, van defensar, com ara, millor tastar poder que fer d’oposició.
I la decadència del objectiu per la independència va iniciar la seva desescalada. És el moment de ER, pensen ells, i estableixen la seva estratègia que te objectius clars. Indults dels presos politics a canvi d’atorgar investidura al nou President del “Gobierno de España” i estabilitat.
ER inicia així la seva desescalada per apaivagar sentiments i objectius independentistes. La desmobilització és visualitza i la ANC i Òmnium deixen de ser els referents mobilitzadors. Tot el poder al partit. La societat a votar quan toqui i prou.
I per fi ER ho aconsegueix. ER al 2021, supera per un diputat a JxCat. Però els hi surt la primera pedra a la sabata, la MHP Laura Borràs.
Cinc anys de recentralització. Cinc anys d’incompliments pressupostaris. Cinc anys d’una repressió i judicialització incontestable. Cinc anys de gestió autonòmica sota la bota espanyola. Cincs anys on la causa general contra Catalunya, inclosos l’espionatge de politics, periodistes i empresaris no ha tingut aturadors. Cinc anys on la unitat estratègica brilla per la seva absència i on ER és permet el luxe d’insultar i crear relats falsos contra JxCat. Cinc anys on el President Aragonès s’ha sotmès als designis governamentals espanyols i no ha defensat amb fermesa als companys de viatge. Cinc anys on ER ens ha venut “una taula de diàleg”, on s’havien de tractar els temes de la autodeterminació i independència i avui ens proposen una desjudicialització i amnistia. Cinc anys on per ER l’enemic és JxCat dient que al Congrés de JxCat, que ha cridat independència o independència és de dretes. Cinc anys per que ER ara ens digui que l’impost de successió no s’eliminarà. Cinc anys per demanar-nos, ara que veuen el fracàs de la taula de diàleg, que JxCat si afegeixi.
Ho sabem, i creiem que la nova executiva de JxCat, no només ho tindrà present sinó que prendrà decisions. Les notes a l’agenda dels improperis de ER i CUP contra JxCat n’està farcida.
Qui cregui que JxCat pot acabar la “legislatura” amb ER, l’erra. ER ja fa estona que ha posat la directa per trencar aquest Govern. L’alternativa ja la tenen fa estona. Un nou tripartit amb suports externs.
JxCat, i no sabem si ho veuen, està liquidant poc a poc el redit que li va donar el MHP Carles Puigdemont. Des de el Govern de coalició, de moment de confrontació intel·ligent, res de res.
Si JxCat pretén per allò de millor tocar cuixa que ser oposició, acabar el mandat, qui s’estavellarà del tot no seran els de ER.
Decidir els deure del nou partit i creiem que la ponència política ho va deixar prou clar, fins i tot la continuïtat d’acords forçats.
RSS Feed
