Segur que les resolucions aprovades, la Política, la Organitzativa, la Municipal i la Sectorial, malgrat l'esforç dels delegats per recollir sentiments contrastats de la societat catalana, no acontentarà a alguns.
Ara bé, el que ningú, només als qui fem por, podrà dir és que aquest Congrés no ha posat les bases ideològiques, transversalitat total, i organitzatives per apropar-nos a la independència el més aviat possible, saben que d’altres tenen altres estratègies on parlen i mantenen que el 2050 és una bona data.
Ho sabem, si tens capacitats, les que siguin, sempre es pot incidir per executar prioritats. Això si, sempre saben i deixant clar que és fa des de un Govern subordinat a la legalitat espanyola que emana del Congrés espanyol i del “Gobierno de España”. També que formes part d’un Govern col·ligat, on de vegades la lleialtat institucional és inexistent.
Segur que rebrem dels que tenen presa, pel fet que no s’hagi aprovat fer “avui” la consulta a la militància sobre el futur del Govern de coalició. Però hem de saber i no és menor que la porta està oberta per fer-ho.
La MHP Laura Borràs segur que serà el detonant de moltes coses, però la més important serà conèixer com s’han posicionat finalment els de ER, CUP i Comuns a la Mesa del Parlament sobre el seu afer. Qüestió gens menor que podria fins i tot accelera l’existència de pactes vigents.
JxCat, organització que sorgeix del recolzament transversal al MHP Carles Puigdemont a les eleccions autonòmiques del 2017, no només va deixar clar la seva evolució política, sinó que va fer possible una fornada de nous militants, seguidors que hauria estat impossible amb el PDeCAT.
Avui JxCat és el partit organitzat d’aquí i l’exili, amb autoritat moral integra per fer-nos hereus de l’1 d’octubre, de la confrontació intel·ligent i sobre tot per deixar clar que nosaltres ni volem ni podem reformar Espanya i al seu Estat.
Possiblement un dels encerts d’aquest Congres és la “liquidació” de la taula de diàleg que tants èxits ha reportat a ER. Avui en Junqueras com resposta, al Punt Avui, reivindica el “diàleg davant poders espanyols i Junts”. La nova estratègia de ER dia a dia és fon, escoltant les respostes que venen del Govern espanyol i del seu Estat. Pedro Sánchez; el dret d’autodeterminació mai és farà. Javier Zaragoza fiscal del Tribunal Suprem; Espanya no és pot desjudicialitzar. L’Estat ha d’estar armat per combatre als agressors de la unitat pàtria. Vaja que ni amnistia ni dret d’autodeterminació. La taula de ER i Pedro Sánchez pot ser la tomba de ER, la de JxCat NO.
JxCat ha fer de la unitat independentista i per la independència un dels seus baluards. No ho estem aconseguint, però no per això cal deixar d’intentar-ho, saben i tenint clar que la mata de jonc és la millor opció estratègica per aconseguir la Independència. I com sempre seran els altres els que hauran d’explicar perquè no la volen.
RSS Feed
