
Al Estat espanyol, s’han fet uns quants referèndums, però cap d’ells ha suposat cap perill pel regim franquista i ni per qüestionar la unitat territorial, ens al contrari i el de la “sacro santa“constiución española ho va deixar prou clar. Una transició per impedir cap opció a una Confederació de Repúbliques Ibèriques.
Franco en va fer dos. Un per legitimar el cop d’Estat i la seva dictadura, el 6 de Juny del 1946 i l’altre per deixar clar que qui el succeiria a la prefectura del Estat seria un borbó al 14 de desembre del 1966.
La transició és va fer acompanyada d’un referèndum, al 1976, amb la trampa de fer-nos creure amb una transició política. Els fets estan demostrant que la transició l’únic que va fer va ser legitimar les estructures del Estat franquista a un nou model d’aparença democràtica.
El proper referèndum va ser, al 1978 per aprovar la Constitució espanyola, que va servi per legitimar el regim franquista al nou model que deien democràtic.
L’altra referèndum a nivell estatal va servir per entrar a l’OTAN, malgrat que les esquerres teòricament progressistes deien que d’entrada no. Es va fer al 1986.
Els darrers referèndums, cinc és van fer per aprovar els Estatuts Autonòmics.
L’únic referèndum que trencava amb la inèrcia unionista es va fer l’1 d’octubre del 2017 amb la lapidificació de tot un Parlament i un Govern de Catalunya.
Sembla que per algunes forces politiques, l’1 d’octubre va ser un mirall desèrtic. Ni és varen aprovar les lleis per donar legitimitat al procés, ni és van posar urnes, i com no, no teníem paperetes. Fins i tot avui en tenim que dubten de la legalitat del cens universal.
Un nou referèndum demanen els cupaires, per mi els il·luminats, i dels primers que renuncien a la legitimitat de l’1 d’octubre. Sembla que ara d’altres si afegeixen.
Ja no sabem com dir-ho. Apalliçats, condemnats, desposseïts del minso poder autonòmic am el 155 i amb una repressió judicial desfermada, algú pot creure que farem un referèndum pactat amb Espanya i el seu Estat.
Si, nosaltres hem après que si ens hi posem és per anar-hi fins el final. Ara be, que ningú ho dubte l’Estat espanyol i les forces unionistes també han après com desmuntar qualsevol acció que ens pugui independitzar d’Espanya. La seva legalitat sustentada per les nostres institucions, legitima qualsevol resposta per part del Estat espanyol. I cal recordar que tenen, l’exèrcit, la guàrdia civil, la seva policia i una part gens menyspreable de mossos. Cal també tenir present que la justícia espanyola, sempre i és sempre, resoldrà contra el nostre procés per molt escrupolós que és faci en termes democràtics i pacífics.
Per tant, els fets deixen clar que amb Espanya mai pactarem cap referèndum o consulta que pugi determinar que la majoria de catalans vulgui marxar de la bota espanyola.
Només ens queda complir el mandat de l’1 d’octubre. Només calia que els 74 diputats més el 52% de vots a favor de la independència, haguessin implementat la República catalana ja proclamada i exercir com en nou Estat.
No tindrem un Referèndum pactat, ni al 2025 ni mai. Més de tres segles sota l’imperi castellà, ara espanyol, n’és la demostració. Espanya, el seu Estat, el borbó, i tots els espanyols unionistes ho saben, SENSE CATALUNYA LA SEVA ESPANYA ÉS UN ESTAT FALLIT.