
Tots els indicadors marquen que les multinacionals, els rics i els bancs amb la pandèmia primer i ara amb la guerra Rússia Ucraïna, estan fen el seu agost. En termes planers, ja no saben on invertir els seus beneficis. Potser perquè la recessió del mon capitalista ja està en portes.
Rússia principal exportador energètic a la UE 40 % amb gas i 60 % amb petroli, des de fa uns quants anys, te a les seves mans l’arma destructiva i guanyadora, perquè amb una guerra termonuclear i perdem tots, la dels recursos energètics.
La substitució als recursos russos, no només són més cars i contaminants (petroli i gas americà i el carbó), sinó que condemna a la UE a ser esclaus d’altres potencies. De “guatemala a guatapeor”.
La decisió de fer-ho, que no només serà motiu d’acords al si de la UE, també dels governs i dels Estats pertinents, afecten, primer a tota la població, a tot els sistema energètic, a tota la producció industrial, al mon rural i al transport en general. Una recessió global és la misèria, per uns molt i, per la resta fins i tot la mort.
Hem de creure que els dirigents de la UE, OTAN, EUA i GB ho sabien. Abonar una guerra evitable entre països que porten anys comerciant i negociant no era en cap cas el millor escenari per Europa. Potser a 6.000 Km si.
Diuen que si la UE entra en recessió, cosa que creiem ja hi som des de la pandèmia, el desastre pot ser galàctic. Evitar-ho és possible? I tant, només cal enterrar el militarisme i posar al dia l’entesa, negociant i acordant, saben que tothom perd i tothom guanya. Només la pau i els valors democràtics contraris a qualsevol guerra pot construir un mon més just. La resta imperialisme de nova fornada.