De moment no sabem com respondrà JxCat a l’afer Borràs. Sembla que necessiten temps per no actuar amb calent. Igual és refreden amb les vacances.
El que si sabem, és que cinc diputats miserables, legitimant la justícia espanyola i la guàrdia civil, han destituït a Laura Borràs com Presidenta del Parlament de Catalunya. Incomplint amb el dret a la innocència i amb el que diu el propi reglament de la Mesa del Parlament.
ER, CUP, Sociates i altres satèl·lits, fa estona que van condemnar a la MHP Laura Borràs. Van començar amb el Mas, i van continuar amb el Puigdemont, Torra i ara li ha tocat a la Laura.
És indubtable que la Laura no és ni ha estat plat de bon menjar. Acabar amb els privilegis dels funcionaris sempre te cost. Voler reformar el sagnant tema de les dietes també. I que donés exemple, no cobrant dietes, no utilitzant la tarja per despeses varies, és transforma amb un còctel d’un tots contra ella per impedir qualsevol canvi.
Però amb això la Laura no n’ha tingut prou. Tossudament i per convenciment ha volgut fer de la presidència un ferm clam de l’1 d’octubre i treballar per implementar la República catalana. El que representa i diu són els elements força que ha determinat una caçera vergonyosa feta per la fiscalia i judicatura espanyoles, i obertament per ER, CUP i PSOE. La resta de Grups per descomptat.
El 28 de juliol del 2022 serà una nova data per recordar en negatiu. No va ser Espanya i el seu Estat, els que van liquidar la Presidenta, van ser els presumptes companys de viatge els que han fet de BRUTUS.
Era però d’esperar. La incomoditat de la Borràs pel que defensa, per com és, pels seus fets i propostes, no lliga amb els que avui defensen autonomisme en lloc d’independència. Ho tornem a dir; quan renuncies als principis per un tros del petit poder que et deixen els espanyols, ets un venut. Aquí i a la Xina popular.
Laura Borràs, de moment, També és presidenta de JxCat. Ho és gracies a un pacte familiar, on les distribucions del poder orgànic ja van quedar clar a la tria del executiu i amb les resolucions de les ponències al Congrés.
Mala peça al taler per en Jordi Turull. Sempre recosint. Sempre treballant per apaivagar els embats de ER contra Junts hi ho membres del partit. I el que és més complexa, donat que Junts està conformat per una transversalitat ideològica que és el que li dona força com partit i al seu projecte. De fet i a la practica liquida la pretensió d’alguns per convertir Junts amb la nova convergència del segle XXI.
No sabem quina serà la resposta del executiu de Junts a la defenestració de la Borràs. Sembla que una part de l’organització reclama el que és va aprovar al Congrés, que la militància decideixi. Pelut, si no és fa res, ni tenim la resposta a l’alçada del que els cinc miserables han fet, Junts internament s’aboca perillosament a un conflicte intern.
Les dues opcions sembla que estan obertes. Continuar al Govern de coalició amb l’argument que si no anem junts no podrem complir amb el pacte de Govern, o trencar amb ER i PSOE.
La primera opció té costos politics i electorals, segur. No és el mateix gestionar i tenir garantida la soldada per alguns que la travessia del desert.
La segona és mes arriscada i pressuposa que principis i objectius són el que determinen perquè som un partit i eina per la independència. Argument i motius per trencar, al marge de tenir un trosset de la gestió autonòmica, en tenim a cabassos.
Les declaracions de personatges destacats de ER foten tralla permanent contra tot el que fa i diu JxCat, és un fet indiscutible.
Continuar al Govern vol dir que s’entoma i se n’és corresponssable de totes les decisions que pren. La darrera reunió de “la taula de diàleg” no va ser entre ER i PSOE-UP, va ser entre Governs i ven clar que ho van deixar.
Aparentment, sembla que una part del partit, de Junts, van deixar sola a la MHP Laura Borràs. Junts no va fer cap crida a la organització per estar al Parlament fent-li costat. Pitjor, ni la majoria de diputats de Junts. No farem especulacions del que vol dir, però no pinta be i, si la direcció opta finalment per decidir que la continuïtat a Govern val la defenestració de la Laura Borràs, alguns consideraran que el projecte suprem de JxCat és una “camama”.
Va ser l’autonomisme, la seva gestió i la certesa que amb Espanya i el seu Estat mai podríem decidir, la llavo d’un escenari impensable on la independència sures com l’única proposta per ser lliures i amb capacitat per “decidir-ho” tot.
La gestió va ser la via de CDC per intentar millorar la vida dels catalans. Avui són els de ER els que ens diuen millor la gestió que la confrontació. NO són però, ni aprenents del Pujol. Ell com a mínim sempre portava algun peixet al cove.
L’executiu de Junts pot decidir que millor gestió i col·locació que oposició. Si finalment és pren aquesta decisió els que hauran liquidat a la MHP Laura Borràs no hauran esta només els cinc miserables, també ho hauran fet els del executiu de Junts.
Ho s’està amb la fiscalia, judicatura i policies espanyoles legitimant-los i donant-los credibilitat a totes les trames corruptes que ja sabem que existeixen o al costat de la Laura Borràs, fins i tot encara que administrativament se li imputi una mala gestió. Sobre tot perquè ningú té la capacitat absoluta de no equivocar-se mai.
RSS Feed
