ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

ÉS, MHP DEL PARLAMENT DE CATALUNYA I DE JXCAT

31/7/2022

0 Comments

 
Picture

De moment no sabem com respondrà JxCat a l’afer Borràs. Sembla que necessiten temps per no actuar amb calent. Igual és refreden amb les vacances.

El que si sabem, és que cinc diputats miserables, legitimant la justícia espanyola i la guàrdia civil, han destituït a Laura Borràs com Presidenta del Parlament de Catalunya. Incomplint amb el dret a la innocència i amb el que diu el propi reglament de la Mesa del Parlament.

ER, CUP, Sociates i altres satèl·lits, fa estona que van condemnar a la MHP Laura Borràs. Van començar amb el Mas, i van continuar amb el Puigdemont, Torra i ara li ha tocat a la Laura.

És indubtable que la Laura no és ni ha estat plat de bon menjar. Acabar amb els privilegis dels funcionaris sempre te cost. Voler reformar el sagnant tema de les dietes també. I que donés exemple, no cobrant dietes, no utilitzant la tarja per despeses varies, és transforma amb un còctel d’un tots contra ella per impedir qualsevol canvi.

Però amb això la Laura no n’ha tingut prou. Tossudament i per convenciment ha volgut fer de la presidència un ferm clam de l’1 d’octubre i treballar per implementar la República catalana. El que representa i diu són els elements força que ha determinat una caçera vergonyosa feta per la fiscalia i judicatura espanyoles,  i obertament per ER, CUP i PSOE. La resta de Grups per descomptat.

El 28 de juliol del 2022 serà una nova data per recordar en negatiu. No va ser Espanya i el seu Estat, els que van liquidar la Presidenta,  van ser els presumptes companys de viatge els que han fet de BRUTUS.

Era però d’esperar. La incomoditat de la Borràs pel que defensa, per com és, pels seus fets i propostes, no lliga amb els que avui defensen autonomisme en lloc d’independència. Ho tornem a dir; quan renuncies als principis per un tros del petit poder que et deixen els espanyols, ets un venut. Aquí i a la Xina popular.

Laura Borràs, de moment, També és presidenta de JxCat. Ho és gracies a un pacte familiar, on les distribucions del poder orgànic ja van quedar clar a la tria del executiu i amb les resolucions de les ponències al Congrés.

Mala peça al taler per en Jordi Turull. Sempre recosint. Sempre treballant per apaivagar els embats de ER contra Junts hi ho membres del partit. I el que és més complexa, donat que Junts està conformat per una transversalitat ideològica que és el que li dona força com partit i al seu projecte. De fet i a la practica liquida la pretensió d’alguns per convertir Junts amb la nova convergència del segle XXI.

No sabem quina serà la resposta del executiu de Junts a la defenestració de la Borràs. Sembla que una part de l’organització reclama el que és va aprovar al Congrés, que la militància decideixi. Pelut, si no és fa res, ni tenim la resposta a l’alçada del que els cinc miserables han fet, Junts internament s’aboca perillosament a un conflicte intern.

Les dues opcions sembla que estan obertes. Continuar al Govern de coalició amb l’argument que si no anem junts no podrem complir amb el pacte de Govern, o trencar amb ER i PSOE.
La primera opció té costos politics i electorals, segur. No és el mateix gestionar i tenir garantida la soldada per alguns que la travessia del desert.

La segona és mes arriscada i pressuposa que principis i objectius són el que determinen perquè som un partit i eina per la independència. Argument i motius per trencar, al marge de tenir un trosset de la gestió autonòmica, en tenim a cabassos.

Les declaracions de personatges destacats de ER foten tralla permanent contra tot el que fa i  diu JxCat, és un fet indiscutible.

Continuar al Govern vol dir que s’entoma i se n’és corresponssable de totes les decisions que pren. La darrera reunió de “la taula de diàleg” no va ser entre ER i PSOE-UP, va ser entre Governs i ven clar que ho van deixar.

Aparentment, sembla que una part del partit, de Junts, van deixar sola a la MHP Laura Borràs. Junts no va fer cap crida a la organització per estar al Parlament fent-li costat. Pitjor, ni la majoria de diputats de Junts. No farem especulacions del que vol dir, però no pinta be i, si la direcció opta finalment per decidir que la continuïtat a Govern val la defenestració de la Laura Borràs, alguns consideraran que el projecte suprem de JxCat és una “camama”.

Va ser l’autonomisme, la seva gestió i la certesa que amb Espanya i el seu Estat mai podríem decidir, la llavo d’un escenari impensable on la independència sures com l’única proposta per ser lliures i amb capacitat per “decidir-ho” tot.

La gestió va ser la via de CDC per intentar millorar la vida dels catalans. Avui són els de ER els que ens diuen millor la gestió que la confrontació. NO són però, ni aprenents del Pujol. Ell com a mínim sempre portava algun peixet al cove.

L’executiu de Junts pot decidir que millor gestió i col·locació que oposició. Si finalment és pren aquesta decisió els que hauran liquidat a la MHP Laura Borràs no hauran esta només els cinc miserables, també ho hauran fet els del executiu de Junts.
​
Ho s’està amb la fiscalia, judicatura i policies espanyoles legitimant-los i donant-los credibilitat a totes les trames corruptes que ja sabem que existeixen o al costat de la Laura Borràs, fins i tot encara que administrativament se li imputi una mala gestió. Sobre tot perquè ningú té la capacitat absoluta de no equivocar-se mai.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.