I uns diran; el Villarejo no és de fiar. D’altres donaran veracitat als informes de la GC, de la UDEF, de la policia espanyola, al Tribunal de comptes i com no al que digui la fiscalia espanyola i el que resolgui qualsevol Tribunal de justícia espanyol.
Per últim tenim els que no només no s’ho creuran, sinó que seran combatius per desemmascarar que Espanya i el seu Estat són qualsevol cosa menys una democràcia real i efectiva.
El darrer àudio del Villarejo, on el Ferreras de la Sexta queda retratat com un delinqüent confés i manipulador, on jutges, politics i periodistes arrodoneixen el retrat exacte del que és el regim del 78, comença a destapar-se que Espanya és una claveguera.
El més llastimós però és veure, avui mateix dia 13, al Rojo, com el Ferreras ha conduit el programa com anima pulcre i lliure de pecat amb tota la recula de tertulians, inclòs el Sergi Sol, com si sones musica celestial. Qualsevol tertúlia amb un mínim de decoro desprès del àudio escampat pel Villarejo i no desmentit, li hagués fet un vuit frontal al Ferreras.
Jutge condemnats a la UE, i no paguen preu. Un ministre treballant per liquidar la sanitat catalana, no paga preu. Un ministre organitzant una operació contra Catalunya, no paga preu. Un Estat que espia als contrincants politics sense valor judicial, no paga preu. Uns periodistes que menteixen, conspiren per liquidar alternatives politiques, i no paguen preu. Inacabable.
Espanya i el seu Estat estan podrits. Ho estava el franquisme, la transició, l’Estat espanyol, la GC, las estructures dependents del Estat, el TSJ, el TC. La seva ferum, avui ja és insuportable.
Però aquest podrit quadre és possible perquè com deien els entesos; els repressors, mentiders, conspiradors sempre necessiten als seus col·laboradors.
Avui, veure al Sergi Sol de ER, a la tertúlia del Farreras, com si aquest fos un gran periodista amb una ètica encomiable ho diu tot.
RSS Feed
