Aquest dijous dia 28 de Juliol pot ser recordat com l’enterrament, en termes politics, de moltes coses. Si finalment ER, CUP, PSOE i Comuns a la mesa, aplicant l’apartat del reglament de la Mesa que no se li pot aplicar a la MHP Borràs, és trencaran pretesos idil·lis pactats, i voldrà dir:
Que mai hem tingut 74 diputats per la independència. Ni per desobeir, ni per construir estratègies per l’objectiu suprem. Ser lliures i un Estat. De moment per l’únic que ha servit és per legitimar al PSOE del 155 i UP i practicar el traga-la sobre temes espinosos com el del espionatge.
Que el 52% de vots pro independència, majoria de vots ens deien per no dir-nos que fer, avui ja podem afirmar que va ser una estafa, que se’ns va vendre per fer un Govern de Coalició amb full de ruta inclòs. I fa estona que hem descobert que només està servint per fer autonomisme i aplicar la legalitat dels vencedors del 18 de juliol.
Ho han decidit. Laura Borràs no ha de formar part de cap equació. Demà, segurament companys de viatge, pretesament de la Laura, faran de botxins. Els hi serà igual, són manats que creuen que la actituds ignominioses no va amb ells, qui llepa és el partit. Quanta ignorància, avui tothom recorda qui va assassinar al Juli Cèsar, és deia Brutus. Però tant s’ha val tenen l’ordre i compliran. No fer-ho, seria la fi de la seva carrera política.
El més llastimós i miserable és l’argumentari que fan servir. Cap diferencia entre el que diuen els pretesos indepes i l’espanyolada d’esquerres i del 155.
JxCat aquest cop, desprès de tot el que ha entomat, com a malifetes de ER, sinó pren decisions valentes, defraudarà, potser no a tota la militància, però a una majoria i, dels seus votants, segur. La dita democràtica i els valors justos, requereixen que de vegades, per no dir sempre, siguem capaços de proclamar en veu alta, que si obtenir el poder requereix abdicar dels principis democràtics, que sal fotin on els càpiga.