És l’Estat i el seu Govern qui exerceix la gracia legal per indultar o fer una llei d’amnistia. Indultar és l’opció graciable que a proposta del “Gobierno de España”, sanciona el cap d’Estat. (La Constitució espanyola regula els indults d’acord una llei del 1870).
Indultar és sinònim d’acceptació. A España però, els indults van per barri. Si és un espanyol unionista el que ha delinquit, i és indultat, mai és publicitat que és un indultat que ha acceptat la seva delinqüència.
Estem segurs que si finalment la Bassas i Forcadell, de moment els dos únics presos politics pels que s’ha demanat indult, són indultades, el que és publicitarà és que han renunciat als seus objectius politics.
Amnistiar, que s’ha de fer amb una llei, és un pel més complicat. L’indult només requereix l’acord del “Gobierno de España” i el vist i plau del cap del Estat. La Amnistia requereix una llei que s’ha d’aprovar al Congrés.
Els indults possiblement els veurem, la llei d’amnistia mai. Com poden amnistiar a culpables de voler trencar la sacrosanta unitat de España. Fer-ho seria acceptar que els presos politics són innocents. La llei d’amnistia del 1977 és va fer per amnistiar als colpistes del 1936, deixar clar que no és demanarien comptes pels seus assassinats i mal hi fetes i sobre tot deixar clar que entre els nacionalistes espanyols les diferencies només és manifesten per saber qui te el poder.
Amnistiar als independentistes és un oximoron i si aquests renuncien al que pensen, amb l’indult ni ha prou. Sembla que la majoria dels presos politics no tenen cap intenció d’abdicar dels seus pensaments i objectius. Sembla, donada la sed de venjança dels espanyols unionistes, que els condemnats compliran tota la condemna i fins i tot sense gaudir dels beneficis de la llei i reglament penitenciari.
Sembla que els de ER ens volen fer creure que donant suport reiteradament, investint, aprovant lleis, reials decrets, decrets, mocions, a un govern pretesament d’esquerres però que viu amb la mateixa reforma laboral, llei mordassa, contenció del dèficit i pressupostos del PP, que tindrem una llei d’amnistia, i que això només és pot fer des de l’autonomisme i la creença que algun dia Espanya serà un Estat federal.
Del PP, ahir AP,sempre ho hem sabut. Són franquistes, són nacionalistes espanyols i per ells Espanya és la Nació. Avui C’s, Vox, formen part del mateix. Aquests són els de dretes, espanyols nacionalistes i amb l’objectiu clar per liquidar qualsevol aspecte contrari. Com, els hi és igual, compten amb tot un Estat i les seves clavegueres.
Del PSOE, avui convertir amb el Partido Español, només podem afegir que són tant nacionalistes espanyols com la dreta espanyola. Els fets són tossuts i quan el PSOE ha governat amb majoria absoluta o relativa, l’únic que mai va fer, és treballar per reconvertir l’Estat franquista amb un de federal. L’únic que van fer és mantenir un Comitè Federal del “partido” que només servia per pagar viatges i dietes i manllevar la realitat dels pobles peninsulars. Un C.F. on només és parlava i s’escrivia en castellà. Com ara.
Els de Unidas Podemos que per fi han tastat una part del poder, ja han deixat clar que són patriotes espanyols, ho diu el Pablo Iglesias, pretenen rebaixar el càstig als independentistes. Governar amb els del 155, aliats del PP i C’s, no els fa cap vergonya. El PSOE no promourà una llei d’amnistia. Ho tenen clar fer-ho seria posar a tot l’Estat contra seva. UP s’està empassant tots els gripaus del PP i callen. Són la nova estafa del 14 M. La seva rebaixa és tant falsaria com la taula de diàleg.
Un escenari que malgrat els de ER ens vulguin fer creure que va a favor nostre, el que és evident és que de moment els presos politics i exiliats ho seran fins que compleixin, uns la condemna i els exiliats no passin per la justícia espanyola.
Assumir que els presos politics i exiliats, és un preu petit per conservar el poder autonòmic, és deixar clar que els politics, si més no els de ER, si dediquen per una bona soldada. Alliberar-los i fer que els exiliats retornin és tant senzill com guanyar les properes eleccions, convertint-les en plebiscitàries, i implementar la República ja proclamada i la nova legalitat també aprovada, Llei de Transitorietat jurídica del 2017.
Els exiliats no només serien lliures a Europa, ho serien a Catalunya i els presos politics de Espanya si no fossin alliberats immediatament serien hostatges. Tot i que si arribat el moment són a les presons de Catalunya, només caldria obrir les portes i deixar nul·la la sentencia d’un tribunal de justícia espanyola franquista.
La resta és dir-nos que la política i els politics són una estafa i que no cal defensar-los perquè mai compleixen i no és això companys, perquè alguns si que compleixen i fins i tot ho fan donant la vida si cal.
Postdata. No Jordi Sánchez, si la cosa va d’esperar molts anys ja hem perdut. No Oriol Junqueras i Marta Rovira, si la cosa va de demostrar durant molts anys que ens mantenim fidels a un somni, ja hem perdut. Sobre tot perquè Espanya i el seu Estat només volen temps. De moment ja han disposat de més de tres segles.
RSS Feed
