Creiem que hores d’ara, malgrat els adversaris i enemics eterns del catalanisme, podran negar que des de les cendres de CDC, alguns dels seus militants, ahir autonomistes han abraçat l’opció independentista. Be, els negacionistes segur que si. Són fets i des de els fonaments de CDC ha sorgit, primer el PDeCAT (Partit Demòcrata), després el PNC (Partit Nacionalista Català), de forma col·lateral La Crida, una coalició JxCat i ara un partit, Junts (Junts per Catalunya).
L’objectiu d’aquesta evolució, més ideològica i netejadora que organitzativa de moment, s’ha fet per perdre el llast “d’una corrupció” no gaire transparent, i per d’altres per competir electoralment donada l’evidencia de que amb l’Estat espanyol algun dia ens haurem d’independitzar i no és el mateix fer-ho amb control territorial que sense.
Que els adversaris i enemics politics, encara a dia d’avui recordin i treguin sempre que puguin el 3%, els ex convergents, els neo convergents, només te una explicació; 23 anys de Govern de CDC i el partidet de UDC. I això fa mal.
CDC va trencar amb UDC. Duran i Lleida, el de la tercera via, va fracassar anant per lliure i avui és un cadàver polític. CDC amb el MHP Artur Mas va aconseguir guanyar unes eleccions (25/12/2012) i tot i venir d’una majoria de 62 diputats en va obtenir 50. Forcadell havia demanat que és posessin les urnes i el President les va posar dos anys abans d’acabar la legislatura quan no calia.
CDC aguantava i força be els embats politics i judicials. Fins i tot CDC va ser capaç de pactar amb ERC i d’altres forces independentistes i republicanes per crear la coalició de Junts pel Si. Abans el President va fer possible el 9N amb un cost personal, però que quedaria compensat per situar les bases d’una nova organització, el PDeCAT. I tot això malgrat el desgast produït per les llancívoles insinuacions i mal hi fetes provinents de ER, Cup i Comuns.
El PDeCAT però és va fundar amb gent de tot tipus. La transversalitat començava a situar-se com element polític de futur. A l’hora personatges, de la convergència de sempre, i que no volien deixar el seu minso poder territorial i organitzatiu i eren. Eren les restes de CDC. De res va servir liquidar CDC. Els enemics i adversaris han continuat fins avui insistint que el PDeCAT era com l’antiga CDC. És volia fer un rentat de cara. Hem d’admetre pels que van aguantar que una part de raó hi era.
Van ser els de les CUP els que per fi situaven el trencament entre CDC i el PDeCAT. Llençar a la paperera de la historia al MHP Artur Mas i investir al MHP Carles Puigdemont va fer possible una certa regeneració del PDeCAT. Puigdemont sabia que els seus postulats estratègics no eren compartits per una part de la direcció del PDeCAT i a l’hora d’una tacada deixava clar que el independentisme no volia la unitat, els partits, i deixava clar que prescindir del PDeCAT per anar a les eleccions sumava. D’aquí la coalició electoral de Junts per Catalunya, amb un èxit constatable.
Presó i exili han acabat per reblar el clau i la repressió institucional i estatal d’Espanya ha fet que els partits pro independència és tornin a definir políticament. ER amb una estratègia que vol eixamplar, que vol ser pal de paller i que ja ha perdonat als repressors ara són antagònics amb Junts. Els que quedaven somiant el paper i èxits d’una nova convergència i sabent-ne en minoria han fugit hi ha muntat un nou xiringuito( la Pascal). I els que queden no han entès la proposta del Puigdemont, o si, però quedar-se sense poder estructural fa mal. Un partit, Junts, per fer política i guanyar objectius, no per fer el mateix, col·locar i controlar espais territorials.
Ni el PDeCAT podia assumir el control orgànic, ni La Crida, ni la coalició actual de JxCat. El Consell per la República ha de ser altra cosa. El debat s’ha situat a l’orbita d’un Carles Puigdemont President i una direcció del PDeCAT que vol i pretén mantenir espais de poder i control. Guanya Puigdemont i perden els David i els Bel.
Que els del PDeCAT pretenguin jugar ara la carta del MHP Artur Mas, és un greu error i demostra que la unitat no la volen ni internament. Ens felicitem del paper i discurs jugat fins ara pel MHP Artur Mas. Mentrestant existeixi el PDeCAT jo hi serè, ara be que ningú compti amb mi per combatre al MHP Carles Puigdemont i per no fer-ho no formaré ni serè membre de cap llista. Diu el MHP Artur Mas. Tot obert, però a aquestes alçades creiem que el PDeCAT és un cadàver polític irrellevant.
Llàstima que la direcció del que queda del PDeCAT no hagin llegit que primer és Catalunya, que el partit és una eina, i que aconseguir la independència és l’objectiu. La resta no te cap rellevància ni el paper que pugui tenir el MHP Artur Mas en aquest afer que de moment confronta més que suma, sobre tot perquè ni ell s’aplica la màxima del dret a decidir. O amb Catalunya República Estat independent, o amb els que volen tirar de beta uns quants anys.
RSS Feed
