La secretaria general de ER Marta Rovira, que viu exiliada a Suiza, s’ha destacat durant gairebé el tres anys d’exili per tenir la boca callada, a no fer costat al MHP Carles Puigdemont i resta d’exiliats i sobre tot a gaudir d’unes “vacances pagades”. A dia d’avui encara no sabem de que viu ni que ha fet per la causa.
El més sorprenent és el retrobament amb el Junqueras des de un llibre que sembla la resposta a un que fa estona ja és va publicar. El títol prou rimbombant, “Tornarem a vèncer” (i com ho farem), és l’eina que faran servir per mantenir els adeptes.
Direcció Unitària, ens diu la Marta, “la que va existir” i ens va permetre arribar a un objectiu comú. La que va deixar d’existir desprès del 1 d’octubre i que porta tres anys sense existir. Una existència tant efímera com volgudament inconsistent.
La Marta Rovira, la silenciosa, la callada, la inexistent durant tres anys d’exili, si tinguis un mínim de vergonya i autoestima, el que hauria de fer és callar. Potser no és possible fer-ho si és depèn de la soldada del partit per mantenir l’exili.
Ni la Marta Rovira ni l’Anna Gabriel han fet res per mantenir la flama i la lluita per la independència de Catalunya. El seu exili és irrellevant, i el de la Marta no serveix ni com argument per deixar clar que ER estava a les verdes i les madures. Ni els serveix per magnificar l’Oriol Junqueras empresonat, contra l’exili del Carles Puigdemont en llibertat.
Hem de ser més. Mai diuen quants. O ens en sortim amb la taula de diàleg o ens carreguem de legitimitat. Sembla que ara no en tenim. Hem de guanyar totes les eleccions. Tampoc diuen fins quan. La independència la proclamaran els que no són independentistes diu en Joan Tarda. Torrent l’anima institucional que traeix i incompleix els pactes i una ER que traeix al MHP Quim Torra pactant, amb el “Gobierno de España més progressista”, a les seves esquenes, investidura, taula de diàleg i estats d’alarma. Una ER que ara reclama una Direcció Unitària. Deu ni do.
Amb un mínim de decència, la Marta estaria al costat del Puigdemont, del Comin, del Lluis, de la Ponsatí i del Consell per la República. Junts al exili per mostrar-nos que la “direcció unitària” no és un bluf i sobre tot que tot el que té a veure amb la internacionalització és fa des de la més estricta lleialtat i unitat. Estar callada i veure com ER escampa ara la bona nova des de la critica deslleial perquè aviat tindrem eleccions, ho diu tot, sobre tot perquè a dia d’avui encara estem esperant saber que cony s'ha fet des de Suiza i per Catalunya.
RSS Feed
