El regim del 78 te tantes vies d’aigua, que el seu esfondrament està garantit. Les forces més repugnants espanyoles unionistes, unes perquè no volen deixar les prebendes franquistes i els altres perquè saben que la llibertat dels altres, és la seva ruïna, estan en descomposició.
Mentrestant a Catalunya sembla que la incapacitat per adonar-nos que un nou “momentum” pot arribar en qualsevol moment, alguns no fan res més que aprofundir i treballar perquè la divisió imperi.
No sabem que més ha de passar per saber que ER només farà unitat amb els de Bildu, amb els del BNG, i com a molt a Catalunya amb els Comuns i els de les CUP. I no sempre. I mai amb tot allò que tingui a veure amb el MHP Carles Puigdemont i el seu entorn. Igual és que no són prou independentistes.
Tampoc sabem si l’estratègia partidista és no deixar clar qui és el primer que trenca la possibilitat de construir una certa unitat. Pareix però que el front anti unitari, que no existeix a peu de carrer, està ven instal·lat a ER. L’estultícia dels que manen a ER, acompanyat d’una supèrbia extrema, els fa creure que malgrat és pagui preu, tindran cadires i bons emoluments de diner públic per fer possible que els més espavilats del partit visquin a peu de rei.
Sap greu, però és que els fets són tossuts, i quan un rep de valent i no fa res més que posar l’altra galta, podem dir que el tipus representa allò tant natural de que hi és perquè a la vida hi ha de tot. Concertar estrategies sobre valors cristians, creiem que al segle XXI ja no serveixen.
Junts per Catalunya i ER estan al 50% al Govern. El President pot canviar Consellers del Govern de Junts, però no de ER. Fer-ho podria representar un trencament, que sembla avui, insistim, no desitjat. Mentrestant ER al Govern i Parlament no deixen d’utilitzar la deslleialtat amb el convenciment de que no hi haurà trencadissa. Anar a eleccions amb la pretensió de tornar a “pactar” un nou Govern entre Junts i ER és una presa de pel. Mentrestant a ER no deixen d’utilitzar el seu poder instrumental institucional i mediàtic per desgastat a Junts, Puigdemont i de retruc Torra. Ho tenen clar volen guanyar solets.
Junts s’està equivocant i de ple. Creu que trencar amb els socis de Govern els penalitzarà electoralment. L’erren. Avui a Catalunya la majoria sap que els opositors a qualsevol unitat són els de ER i en menor mesura, proporcionalment a la seva representativitat els de les CUP. Qui pensi que JxCat va guanyar les eleccions del 21D per carambola, malgrat l’ajut inqüestionable que va rebre ER per impedir-ho, creiem s’equivoca amb el perquè.
Els de ER, estan, sibil·linament introduint el discurs de qui decideix és el “fugat” i que el President Torra ha de convocar eleccions abans que l’inhabilitin. ER pretén dir que Torra no pot decidir, que és un titella i que és un irresponsable per deixar en mans de la justícia espanyola les institucions de Catalunya.
Pot semblar que els de ER tenen raó. Si més no El País, La Razón, La Vanguardia, El Periódico, El Mundo, l’ABC i l’ARA així ho reflecteixen. També pot semblar que els que diuen que Puigdemont decidirà quan seran en funció la posta a punt del nou partit, Junts, també pot ser.
Ara bé, el que si que és una certesa és que la unitat no hi serà. També afegim que la posta a punt territorialment parlant de Junts, al cent per cent tampoc hi serà, i amb el que queda de legislatura, que acaba al 2021, creiem que Junts encara esdevindrà un projecte al 80%.
Uns diuen que retardar les eleccions enforteix a Junts i debilita a ER. Avui tothom sap que la taula de diàleg és una pantomima i per això ara proposen o parlen d’indult i d’una modificació del codi penal per anular la figura de sedició. Cal enfortir ER. Però ni retardar beneficia a Junts, ni convocar beneficia ER. Tot te pros i contres.
Justificar que no és van convocar eleccions per la pandèmia potser tenia sentit a la primera onada. Ara ja no. No és van suspendre a Galicia, ni a Euskadi ni segurament als EEUU.
Hem de trencar amb la hipocresia i la manca de transparència política d’una vegada. Junts vol la unitat, ER no. Els de les CUP, paper d’estrassa. El M’explico i la Lluita a l’exili del MHP Carles Puigdemont, relatant soledats, traïcions i deslleialtats ho deixen prou clar.
Junts no sumarà amb ER. Junts no sumarà amb les CUP. Junts no sumarà amb la ANC ni Òmnium. Junts anirà a les eleccions amb el projecte que encapçali Puigdemont i aquesta és l’aposta. Junts per guanyar la independència. Junts per tenir majoria al Parlament. Junts per Governar.
Aquest és l’escenari, agreujat per la descomposició general del Estat espanyol, amb una ER que prefereix apuntalar al “Gobierno de España” i la proposta del MHP Carles Puigdemont, “confrontació intel·ligent”.
És evident MHP Quim Torra que vos no podeu convocar eleccions abans de la sentencia del TOP, però com que ja sabem que el dia i el contingut de la sentencia és sabrà abans de la publicació oficial, aprofiti el moment per fer la convocatòria. Volen eleccions, doncs anem-hi. Els de Junts estem preparats. Això si, aquest cop sense quedar-nos res al pap.
RSS Feed
