La dretes no monàrquica i esquerres espanyoles, uns per necessitat i els altres per convicció maldaven per liquidar la institució monàrquica, representant de les dictadures, d’una societat atrapada en la misèria i per que alguns territoris com Catalunya esdevenien com a propostes d’una societat modernitzadora i lluitadora pels drets socials.
Els defensores de la monarquia serien, de moment irrellevants, fins que la República cau a mans de la CEDA (Gil Robles) la dreta reaccionaria i l’aixecament feixista militar del 1936.
Molts historiadors i sobre tot els que escriuen la historia guanyada la guerra, han interpretat el que va suposar el Pacte de San Sebastià, (Agost del 1930). Ningú pot negar que un pacte no documentat pot ser un pacte, si, però amb certes limitacions i la trovada a San Sebastia;
«En el domicili social d'Unió Republicana i sota la presidència de D. Fernando Sansisin, es van reunir aquesta tarda don Alejandro Lerroux i Manuel Azaña, per l'Aliança Republicana; do Marcelino Domingo, don Alvaro de Albornoz i don Angel Galarza, pel partit republicà radical socialista; do Niceto Alcalá Zamora i don Miguel Maura, per la dreta liberal republicana; don Manuel Carrasco Formiguera, per l'Acció Catalana; do Matías Mallol Bosch, per l'Acció Republicana de Catalunya; En Jaume Ayguadé, pel Estat Català, i el senyor Santiago Casares Quiroga, per la Federació Republicana Gallega, entitats que, juntament amb el partit federal espanyol -el qual, tot esperant acords del seu proper Congrés, no pot enviar cap delegació-, integren la totalitat dels elements republicans del país.
Amb discussions i desencontres, varen acordar treballar per un canvi de regim i proclamar la República espanyola que seria la segona. Un pacte que ja ensumava que uns dels problemes pretenia l’encaix i competències de Catalunya. De cap altra regió.
Se’ns ha venut que la representació catalana (Acció Catalana i Estat Català), va acceptar treballar per la República espanyola a canvi d’una certa autonomia. Aquest fet seria utilitzat pel primer govern de la República (President Niceto Alcalá-Zamora) per tractar de deslleial a la República al President Francesc Macià. Macià va proclamar la República catalana, i Catalunya, segons la República espanyola només tenia dret a una certa autonomia pactada.
Fos com fos el “Pacte de San Sebastià” era el primer morter dels fonaments per acabar amb el regim monàrquic i la seva successió de dictadures que només havien fet que impedir que drets i justícia social de cap mena anessin de la ma. Las Hurdes, reforma agrària, modernitzar els processos productius i sobre tot fer i consolidar democràcia, eren els reptes de la República, però també com resoldre l’encaix de les nacions i pobles peninsulars. Sobre tot de Catalunya que era l’única que maldava pel seu reconeixement des de la Mancomunitat, Revolució Industrial i els moviments politics i Socials de Catalunya cada cop més organitzats.
De fet i és una dada històrica la República espanyola, a seques, ni federal ni confederal, és proclama al Ajuntament de Barcelona pel Regidor i dirigent de ERC Lluis Companys, també a Eibar, i sense haver-ho dit al que era president de ERC i seria President de Catalunya i de la República catalana, Francesc Macià, tot i que només dures tres dies.
Les eleccions del 12 d’Abril del 1931, van ser aclaparadores i determinants. Els republicans de tot caire havien guanyat als monàrquics i Alfons XIII va reconèixer que Espanya va anar a dormir monàrquica i s’havia llevat republicana i que ja no tenia l’estima del seu poble. Els borbons van ser foragitats tot i que no com a França o Rússia. La República ni guillotina ni afusella. Cosa que demostra que la cosa mai va anar de revolució sinó de transició.
La transició jurídica i política de la dictadura monàrquica no succeí fins el dia 16 d’Abril, mentrestant, Macià molest pel fet de Companys, proclama el mateix dia la República catalana dins la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Macià ho té clar els fets consumats, sempre obligarien a la República tenir camps oberts de negociació. Calia evitar que la República espanyola és cimentes sobre vells aspectes com la unitat sagrada d’Espanya. També calia fer-ho mostrant la voluntat de que la República catalana no és volia desentendre del futur de la República espanyola. Quedava clar que Macià i Companys no compartien la mateixa estratègia. Companys i els seus per una República Federal espanyola i Macià per la República catalana i el seu Estat, amb capacitat per decidir el grau de compromís amb la República espanyola, que mai va ser Federal.
Dos homes importants i que van fer historia, Macià i Companys fundadors de ERC, representants de les institucions catalanes, tenien concepcions oposades de com Catalunya hauria de relacionar-se amb la República espanyola. L’un des de una posició nítida d’Estat a Estat, Macià i l’altre dins d’una República espanyola que calia convertir en Federal. Macià va perdre, però Companys mai va aconseguir que la República espanyola fos Federal, ni que respectes les molles concedides des de l’Estatut de Nuria, substitut de la República catalana, que seria retallat al Congres de la República espanyola. Quantes similituds no?
Bibliografia. Obres complertes. Editorial Selecta. Biblioteca Perenne, Barcelona, 1972. Retrato de un desconocido (Vida de Manuel Azaña) Ediciones Oasis, S.A. Mèxic 1961. Vida i mort de Lluis Companys, Josep Mª Poblet, Editorial Portic 1976. Macià contra Companys. Toni Soler, Columna edicions, SA, any 2011.
RSS Feed
