Proposar un nou referèndum i, que sempre ha d’estar pactat amb Espanya i el seu Estat, comporta de retruc dues afirmacions i reconeixements.
La primera és que el Referèndum va ser il·legal.
La segona és que el seu resultat en cap cas va validar res.
Avui és el que propossen ER, CUP i en Cuixart.
Jordi Cuixart, amb un perfil de bohèmia insistent, al Punt Avui d’aquest diumenge 7 de novembre ens diu que; “el resultat del referèndum ha de ser vinculant”. Ens està dient que el del 1 d’octubre no ho va ser i que la proclamació de la República al Parlament va ser una acció de base il·legítima. Deu ni do.
Ell mateix ens diu, frescament, que la “taula de diàleg” només pot ser útil en el marc d’una estratègia compartida. I torna a quedar-se més fresc que una sardina al congelador.
Per acabar ens diu que necessitem nous lideratges, amb això estem d’acord i afegeix que el procés no té un lideratge messiànic. Nosaltres afegim, sense “líders messiànics o no” ni la revolució Russa, ni la independència de la India, ni la fi del apartheid de Sud Africa Llest.
Embolicar la troca sembla que és la nova afició dels partits i organitzacions fincats a Catalunya, que teòricament volen que Catalunya tingui un Estat propi en forma de República.
ER, ja no sabem si de Catalunya o Espanya, vol ampliar la seva aposta estratègica amb els de les CUP i en Junqueras arrodoneix la proposta dient al respectable que només la seva proposta, de ER, portarà la independència. Amb dos collons.
Hem de suposar que JxCat, i la resta d’organitzacions pro independència, alegrement i sense cap discussió és sumaran i restaran amatents a la direcció de ER i CUP fins arribar a bon port. Fins i tot, i si fos així, segur que no farien escarafalls per admetre’ls com companys de viatge, malgrat els tractin de “neoconvergents o gent de dretes”.
Dividits a les espanyoles, a les europees, a les municipals, a Madrid i a Waterloo i dividits amb els pressupostos espanyols. Que pot sortir malament. Dividits però poc. Potser amb el junts al Govern de la Generalitat ja en tenen prou, nosaltres els mortals de sota no.