Ernest Maragall, ara regidor del Ajuntament de Barcelona, ex militant socialista i contrari a desfer Espanya, ara ho és de ER.
És un fet que l’Ada Colau, mentidera compulsiva, ho va fer amb el seu salari, ho va fer per tornar ha ser Alcaldessa pactant amb el feixisme racista, que de moment només està servint per destrossar Barcelona.
També és un fet que els Comuns podemites amb els socialistes governen l’Ajuntament de Barcelona i, també és un fet que ER ha donat suport als pressupostos Colau.
L’Ernest, alies el “tete” de quan feia de funcionari i per parentesc amb el “Pasqui”, fa uns dies va dir públicament, esta gravat, que aquest any no donarien suport als pressupostos Colau. Les justificacions varies i variades.
El paperot de ER, del Grup Municipal i del Ernest ha donat la volta a la galàxia. ER i l’Aragonès han bescanviat amb els Comuns podemites el seu suport als pressupostos de Catalunya a canvi del suport als pressupostos de la Colau.
Magnífic, ER te tot el dret a fer-ho, per això tenen la Presidència del Govern de la Generalitat. Altra cosa és la cara que se’ls ha quedat als de JxCat i CUP. Pitjor als de JxCat, que feien senyera del 52% i 74 diputats aparentment independentistes i, que finalment han hagut de votar a favor del PGC amb els nous “suporters” espanyols, els Comuns podemites.
El que és curiós és el traga-la que practiquen tots els regidors de ER callen davant la imposició de la direcció de ER sense cap contestació ni debat. Sense principis i sense dignitat. El Grup Municipal de ER al Ajuntament de Barcelona s’han venut i, han posat pel davant les ordres de la direcció que els interessos dels la ciutadania de Barcelona. Volem entendre que a la posició inicial és defensava d’acord els interessos veïnals pel damunt del partit.
Doncs no, ER ens torna oferir el pitjor de la política dient-nos que en política els principis, la dignitat i els valors democràtics valen una merda i que tot és bescanviable.
L’Ernest Maragall, potser no ho sap, però ja no és alternativa a res. Potser la direcció de ER d’una tacada ha salvat l’Aragonès i liquidat una alternativa sense futur.
RSS Feed
