Ahir el Conseller de JxCat Giro, va donar una màster Class d’economia política autonomista. “Tenim el que tenim perquè som una Comunitat Autònoma”, si fóssim un Estat independent altra musica faríem.
Però va anar més enllà, va reptar a tothom que digues on volien que és retalles per incrementar altres partides. Som on som i estem capats econòmicament i políticament i per tant sotmesos a la legalitat espanyola i les decisions del “Gobierno de España” que mai ha fet res pel català, pel corredor del Mediterrani ni per les rodalies malgrat l’espoli que patim.
Aragonès és President per un pacte amb les CUP i desprès amb JxCat. El de les CUP no ha durat ni sis mesos. Sembla que la lleialtat entre les esquerres és tant temporal com cíclic.
Per contra JxCat, tot i empassar-se uns quants gripaus, s’alça amb fermesa posant sobre la taula lleialtat i confiança per construir un mandat pro independència i amb una majoria que d’entrada és pren com estable i cohesionat per l’objectiu.
El resultat dels sis mesos de Govern és demencial deixant clar que el 52% és una quimera i que la majoria al Parlament és tant feble com inexistent.
ER és el partit que té la màxima responsabilitat al si del Govern. Te la Presidència. Aquest fet i tenint en compta que el Govern és col·legiat, ER no ha practicat la lleialtat i confiança cap els socis de Govern.
Avui és constata que construir una estratègia per com fer-ho i guanyar la partida a Espanya i al seu Estat és una quimera. Pitjor avui ER i CUP han deixat clar que la majoria pro independència no existeix. Uns intercanviant cromos i els altres com sempre utilitzant la paperera de la historia sense assumir responsabilitats.
Ni principis ni estratègia. Potser cal que algú és planti i digui fins aquí. No fer-ho seria el mateix que fan els denunciats per molts arguments i justificacions politiques que s'usin. “Oido barra” diuen els cambres. Doncs això.