Comença ser un fet que els catalans tenim la memòria d’un peix bullit. ER va pagar amb escreix fer President al Montilla de 22 diputats a 10. Els cupaires de 10 a 4 per llençar a la paperera de la historia al MHP Mas que no només va posar les urnes quan se li va demanar, sinó que va complir amb la consulta unilateral que és va fer el 9N.
Poca memòria per recordar que ER sempre ha pactat per tenir un poder minse amb els espanyols, ahir ICV avui Podemites Comuns i els socialistes, ahir del PSC, avui PSOE.
Els cupaires, inicialment al 1987 com agrupació d’electors i al 1991 com partit, sempre han pactat quan els ha convingut i sempre amb funció d’una ideologia que no pas d’uns objectius de país. Avui, per exemple. Formen part del equip de Govern amb ER i Socialistes a San Cugat. L’acord entre les preteses forces d’esquerres independentistes – ER i CUP – pacten amb els del 155 amb l’únic objectiu de fer fora JxCat que ha guanyat les a San Cugat les eleccions sobradament.
Aquests són els objectius politics que els cupaires mantenen insistentment, contra Mas, contra Puigdemont, contra Turull, contra Torra i per tot plegat sembla que són els palanganes, avui de ER i demà dels comuns.
La legislatura actual (per nosaltres mandat donat que tot el que el Parlament legisla el TC s’ho carrega) va començar amb mal peu. Tot i que per un diputat, ER va preferir als cupaires (9 diputats) per pactar Govern abans que fer-ho amb JxCat (33 a 32), avui ER tasta amb agror que no va servir de res donar notorietat als cupaires i busquen desesperadament els suport dels espanyols comuns.
Un pacte que només contemplava una revisió de la gestió, amb confiança inclosa al dos anys de mandat. Amb JxCat el pacte va ser més profund i per tota una legislatura inclosos pressupostos.
Avui sabem que els cupaires, anomenats anticapitalistes han esmenat la totalitat dels pressupostos presentats pel Conseller Giro en nom del Govern. Mai sabrem que hagués passat si el Conseller fos de ER. Vaja sembla que el seu pacte amb ER en cap cas contemplava que podrien fer Govern amb JxCat. Potser esperaven que ER ho fes com San Cugat i afegir-se.
74 diputats, teòricament per la independència, més un 52 % de vots, també teòrics a favor de la independència, haurien de ser prous motius per implementar la República proclamada, o si més no saber que la força que ens va donar aquest resultat és motiu per tenir força determinant cara Espanya i el seu Estat i per mimar-lo i créixer per conquerir millors quotes de suport. L’excusa per no fer-ho és que no ho duien al Programa electoral.
JxCat manté el discurs de la unitat i sobre tot el llegat del 1 d’octubre i malgrat empassar-se gripaus, mante aquesta estratègia. Va demanar anar junts a les eleccions autonòmiques per convertir-les en plebiscitàries sota el 155, no. Ho va fer per les europees, no. A les municipals, no. I a les darreres municipals també, o com a mínim a les grans ciutats i la resposta de ER i cupaires va ser un NOOOOO insistent.
Avui, o potser demà i, si aquest Govern no te pressupostos haurà fet fallida i potser un avançament electoral és la millor sortida per saber qui i qui no vol la independència ara mateix.
Qui digui que la vol pel 2050 només vol dir que no la vol. Qui digui que per aconseguir-la s’ha de fer construint una societat anticapitalista, també vol dir que no la vol.
Atents i, a les properes eleccions votem però triem be. Autonomisme o independència.
RSS Feed
