Quan no teníem estris d’última generació tecnològica els àbacs, el guix i llapis eren els estris per les transaccions, però l’encaixada de mans els substituïa com a garantia final.
La paraula donada anava a missa. De fet l’encaixada de mans amb la paraula van esdevenir durant molts anys un compromís indestructible.
Avui que tenim de tot per verificar els acords, resulta que per una disposició, una llei reguladora, un tribunal inquisidor i per un polític que avui diu blanc i demà negre, els incompliments estan a l’ordre del dia.
Recordem-ne uns quants. Gabriel Rufian de ER, “en 18 meses dejaré mi escaño para regresar a la Republica catalana”. Oriol Junqueras, doneu-me 68 diputats i proclamaré la República, avui tenen la Presidència, 74 escon i el 52 % de vots. Zapatero, “apoyare el Estatuto que apruebe el Parlamento catalan”.
I si, també en tenim, que malgrat patir atacs politics i pecuniaris han complert. El MHP Mas amb el 9N. El MHP Puigdemont, o Referèndum o Referèndum. Llàstima del seu error reconegut.
Sembla que l’Alcalde de San Carles de la Ràpita, de ER, va proposar una consulta al veïns per canviar el nom i deixar-lo com La Ràpita. I el Ple ho va aprovar amb unes condicions de participació i vots favorables. Sembles que els vots favorables hi són, la participació que és demanava del 20% no. Avui ens assabentem que l’Alcalde tirarà pel dret i és passarà pel folre els acords pactats i San Carles de la Ràpita, és dirà La Ràpita. Conclusió, avui els pactes i els acords ni valen ni serveixen per res.
Un poble sense valors democràtics, farà llufa, vaja com Espanya i el seu Estat. Valors de tolerància, de transparència, de participació, de respecte al adversari polític, sense l’actitud d’honestedat i dignitat personal, aquest valors serveixen de poc, sobre tot perquè tot comença amb un mateix, la seva credibilitat i per damunt de tot amb l’assumpció de les seves responsabilitats i la seva paraula.
Són els populistes i, en tenim d’esquerres i de dretes, els que avui diuen blanc i demà negre. També en tenim que fan de la seva misèria personal tot un art confonen a la població amb mentides i enganys. Potser els que més destaquen a Catalunya són l’Iceta del PSOE respecte el català i la Albiach dels Comuns podemos, que pretén fer-nos culpables a nosaltres del eixamplament del Aeroport de Barcelona i del corredor del Mediterrani que són deutes i compromisos del Estat espanyol i Govern on ells governen.
La credibilitat personal amb política o en ambients socials, professionals i lúdics, només és guanya amb fets. La resta, enganys i destrucció dels valors democràtics.
RSS Feed
