D’acord varem fer un Referèndum, varem proclamar la República catalana al voltant del Parlament, però avui continuem sen “una región española” i en termes espanyols i constitucionals “Comunidad autonómica”. I que digui el contrari, menteix.
Sembla que per uns la cosa va anar de no haver fet els deures. Per altres que no era el moment, car no estàvem preparats. I pels més hiperventilats que ens van enganyar, acovardir i trair.
El que és un fet és que ER ha triat el diàleg incomplert amb els del 155 i, els de JxCat la confrontació intel·ligent. Dels cupaires no podem dir res perquè hores d’ara no sabem on son i que proposen un nou Referèndum com si no l’haguéssim fet.
No ens fem trampes al solitari. A les darreres eleccions autonòmiques ER va guanyar per un diputat a JxCat i sembla, sobre tot pels que no paren de criticar que sent majoria no s’hagi implementat la República catalana per la via unilateral, és que ER en el seu programa no ho contemplava.
Sense cap estratègia compartida difícilment arribarem a bon port. De fet els despropòsits del Estat vers Catalunya i la repressió no solsamènt no minvaran, sinó que sense que és noti el com, però si els efectes, aniran amb augment.
Subjectes a la legalitat imposada, amb una in capacitat manifesta per decidir com és governa, sense els mecanismes adequats per poder oferir i afrontar un futur engrescador i, desprès del 1 d’octubre estem perdent un temps preciós.
Però hem d’admetre que ER, tot i que no ho compartim, ens han ofert el seu full de ruta a 30 anys, incloent-hi eixamplar la base, que no sabem si catalana o espanyola i, treballar perquè la dreta espanyola no arribi al poder a Espanya.
No podem dir el mateix de JxCat, ho si més no, no està prou explicitat. Confrontació intel·ligent, val. Afeblir a qualsevol govern espanyol, val. Treballar per la unitat, val. Aprofitar i Governar Catalunya saben les limitacions i que en qualsevol moment l’Estat espanyol pot deixar-nos sense calçats, val. Posar en valor l’1 d’octubre i la proclamació de la República, val.
Però la pregunta a fer-nos és, sabent que tot l’esmenta’t ho estem fent, seria com collons ens independitzem i quan. Sobre tot perquè els de JxCat des de els seus inicis reclamen la unitat i no la tenim. Una estratègia conjuntada a Madrid i no la tenim. No la tenim ni als ajuntaments de Catalunya ni a institucions com la DIBA.
És d’una obvietat malaltissa que els que sempre hem estat al carrer sense preguntar-nos de quin partit som i donant-nos les mans tenim el dret a saber i que se’ns proposa per ser lliures d’aquest Estat espanyol. Ho necessitem saber avui i, si no hi tenim res a fer també.