Els partits politics com organitzacions estructurades són la part alíquota per dir-nos que som democràcia.
Ells aproven al seus Congressos com s’ha de funcionar orgànicament, quins els seus objectius i quina la seva estratègia per aconseguir-los.
Els vells sempre deien, que; “del dit al fet ni ha un bon tros”. Els més agosarats manifesten que votant cada quatre anys, ja ni ha prou per decidir qui te la majoria per governar. Són els mateixos que hipòcritament parlen de participació i transparència.
La teoria, diuen els estudiosos i científics, només serveix si te un resultat pràctic.
Avui i, pel seguit de fets incontestables desprès de l’1 d’octubre del 2017, ens veiem en cor d’afirmar que els únics que han superat amb escreix la seva estratègia i resultats, COMPLINT, són els de ER. No diem de Catalunya (ERC), perquè ells mateixos hi ha renunciat als seus logos.
Van evitar que s’investís al MHP Carles Puigdemont. No varen defensar al MHP Quim Torra. Han votat per destituir a la MHP Laura Borràs. Han donat estabilitat al “Gobierno de España” a canvi de res. Accepten totes les disposicions que venen del Estat espanyol. Han blindat, segons diuen, el català per sempre més. Tenen una taula on només es reuneixen els de ER i els espanyols i desprès diuen que és la Generalitat. Estan eixamplant la base independentista fins i tot integrant als àrabs, tot dient que no és necessari. La defensa d’alliberament sexual, ara ja no una assignatura pendent, i ens mostren l’alliberament “orgastramotonic” de les dones i com la mainada s'han de posar els preservatius a les seves gimcanes.
ER compleix fen tàndem amb els del 155, PSOE i, amb els unionistes espanyols per tot, fins i tot pels pressupostos espanyols, que desprès s’incompleixen.
Avui certifiquem que els de ER amb poder autonomista, compleixen i amb escreix. Pel que no compleixen és per allò que ens van dir amb el seu programa polític. Lluita per la independència, per la República catalana i pel dret d’autodeterminació. Per pensar-hi i reflexionar.
Venen temps complexes. Guerres, energia, inflació, atur, encariment dels productes basics sense increments salarials. Ho sabem, Catalunya si fos Estat independent no estaria al marge d’aquest escenari, però el que si sabem és que si no patíssim l’espoli continuat i general, segur que avui tindríem unes millors respostes per tots els ciutadans de Catalunya. Pensem-hi.
Ara només ens cal que el de JxCat també pensin, decideixin i compleixin.