L'urna, artefacte per encabir uns papers que determinaran representativitat delegada. S’anomenen vots. Dret inalienable dels ciutadans que estiguin registrats i cap circumstancia expressa els hi sigui negat. Fins i tot els condemnats i empresonats que la sentencia no sentencies el contrari, tenen el dret a votar.
“President posi les urnes”. Va cridar la militant de ER i presidenta de la ANC, Carme Forcadell. I el MHP Artur Mas sense necessitat les va posar. Va ser el primer pas per bastir un projecte amb unitat estratègica i política. Junts pel Si en va ser el resultat. Els cupaires com sempre tocant el violi. Són més de tocar el violi i d’unes revolucions imperfectes.
Les urnes, si són democràtiques, com hem dit, determinen quin partit, no les llistes, tindran la legitimitat per decidir políticament el que més convé a la ciutadania. Aquest és l’escenari actual com “Comunidad Autónoma”. Cal tenir clar que de moment les decisions politiques i gestió estan supeditades al poder legislatiu del Cpongres espanyol i als Decrets Lleis que aprova el “Gobierno de España”
Al Estat espanyol els procediments electorals i duració són per quatre anys. Pels municipis sense possibilitat de fer-ne noves. Al Congres i Parlaments autonòmics, si. Sempre depenen de les majories i minories i dels pactes per governar o per fer mocions.
Als ajuntaments és pot donar i, és dona la casuística de tenir un equip de govern amb majoria absoluta, rebutjat desprès per una majoria ciutadana i ningú amb capacitat legal ni democràtica per fer-los plegar.
Oblidar que els vot donen legitimat democràtica però mai el seu segrest per desprès fer el contrari del Programa contracte amb els votants, avui entra amb una normalitat tant insana com antidemocràtica. S’és regidor o diputat per voluntat dels ciutadans. Mai al inrevés.
La “camama” dels governs autonòmics, dels seus parlaments, a Espanya va quedar clar amb la LOAPA, llei filla del cop d’estat del 23 F. Si l’Estat espanyol accepta que a la Península i als seus territoris existeixen Parlament i Governs, el que no és pot fer en democràcia és dir-los de que poden parlar, que no poden fer i, utilitzar la seva justícia per posar i treure diputats i Presidents.
Aquest escenari determina de forma fefaent que a Espanya i el seu Estat el poder està ubicat a Madrid i la resta són gestors a temps parcial. Això si, ben remunerats.
ER amb la seva estratègia particular i, els fets ho avalen, ha decidit que legitimant el regim del 78 i amb la vicaria a Catalunya en tenen prou. D’aquí els esforços per convèncer i per obtenir el màxim de vots.
Sense voler tornem al inici. Urnes i vots que posen i treuen representants. Quan és votava a CiU tothom sabia que la seva estratègia era mantenir el “poder autonòmic” sense qüestionar res que aproves el Congres i, el peix al cove depenent dels equilibris sorgits de les urnes per demostrar que s’estimaven molt Catalunya.
Gestionar més de 38.000 milions d’euros és un pastis que no empatxa. Sobre tot pels que els seus principis és basen amb la dita que qui dia passa any empeny. Diners però que no resolen ni resoldran les rodalies de RENFE-ADIF, el corredor del mediterrani, el control de les nostres costes, de les conques hidrogràfiques, del control migratori, dels recursos energètics, del preus dels contenidors, de les duanes, dels aeroports i com no ara ni del servei meteorològic ni dels bombers.
El resum és que com Comunitat Autonómica sota la bota espanyola només podem oferir el que ara fem i garantir l’espoli econòmic. Cal saber que és la hisenda espanyola la que recapta més del 90% dels nostres impostos, i tothom sap la torna que tenen si ens atenem al compliment de les inversions espanyoles a Catalunya.
Urnes, sempre urnes i ven plenes de vots per decidir. La resta revolucions pendents i llavo per noves dictadures.
RSS Feed
