27 D'AGOST I DESCOMPTANT.
Hem tornat de vacances, i, a fe de Deu, que malgrat el que hem llegit aquest estiu, les accions dels serveis secrets espanyols, dels quintacolumnistes i d’aquells espanyols que no poden ser altra cosa (Cànoves del Castillo dixi), tenim les mateixes ganes i forces per continuar treballant per fer de Catalunya un Estat lliure i sobirà.
Ahir (roda de premsa del Conseller al 3/24), el Conseller de Presidència, ens va oferir el que serà el mini full de ruta fins el 9 de Novembre. Cap especulació. Els fets, des de la base dels acords unitaris i la legalitat catalana, empesos per la voluntat de la societat civil i del govern de Catalunya han de ser la constatació d’una voluntat inamovible de que els catalans han de votar.
A dia d’avui, ningú renuncia al dret que tenim els catalans a votar per decidir el nostre futur, però comencem ha tenir la mosca dins l’orella. Votar el 9 de Novembre i com fer-ho perquè el resultat sigui valorat adequadament, n’és la qüestió. La mosca la tenim per tot un seguit de declaracions que no paren de fer politics que tenen en comú el que un ou amb un conill. Les declaracions ens diuen i proposen dues variants que curiosament s’orienten i és posicionen per eliminar l’opció política que té més sentit comú i fins i tot una legalitat fora de dubtes.
Confrontació i o insubmissió és una de les propostes i el ventall dels qui ho proposen va des de politics espanyols a independentistes catalans. Voler atiar la confrontació amb l’Estat espanyol, membre de la Unió Europea i demés espais internacionals democràtics, no sembla que sigui la millor opció pel nostre procés.
L’altra posició és més sibil·lina, s’ha de votar el 9 de Novembre tant si com si i fer unes eleccions substitutòries “plebiscitàries”, seria un frau. Aquest definitivament, defensen la confrontació i prou. L’entesa, l’acord amb el govern espanyol, no entra dins dels seus càlculs.
Tothom defensa que el dia 9 de Novembre els catalans hem de votar. Està be fer-ho, fer tacticisme polític del fet no.
Deixem que els esdeveniments siguin la base per prendre les decisions adequades. Deixem que el nostre govern prengui les decisions que segur que en algun cas seran excepcionals. Ara tot a de girar al voltant de la consulta. Fem i aprovem la llei de consultes que també ha de servir per veure qui vol i qui no vol comptar amb la ciutadania. Esperem el decret de convocatòria de la consulta i les reaccions del govern espanyol. Després responguem democràticament, políticament i unitàriament.
Quan un pla és fa inviable, tothom sap que per arribar cal fer-ne d’altres.
Pablo Echenique de Podemos, David Fernández de les CUP, Marta Rovira d’ERC, Ada Colau de Guanyem, Procés Constituent volen les urnes per la consulta com sigui, amb confrontació insubmissió inclosa. “Contraris” a unes eleccions autonòmiques reconvertides.
PP, PSOE frontalment contra la consulta i contra unes noves eleccions. Les seves marques satèl·lits també, UPyD i Ciutadans.
UDC, vol la consulta i proposa com ratlla vermella la DUI. Contrari a unes noves eleccions. ICV, més del mateix, sense un posicionament clar.
La Vanguardia, ABC, El Pais, La Razón, contraris a la consulta i unes eleccions reconvertides en plebiscitàries.
CDC i Reagrupament a favor d’una consulta legal i sense confrontació. La responsabilitat la prenen els legítims representants dels ciutadans. Decisions que s’han de prendre al Parlament de Catalunya on al final és produirà una Declaració de Independència, que és “preveu” no pactada i que serà ineludiblement UNILATERAL. La mosca, en cap cas és casolana, n’és vironera i li agrada la merda on troba el seu habitat per emmerdar-ho tot.
Hem tornat de vacances, i, a fe de Deu, que malgrat el que hem llegit aquest estiu, les accions dels serveis secrets espanyols, dels quintacolumnistes i d’aquells espanyols que no poden ser altra cosa (Cànoves del Castillo dixi), tenim les mateixes ganes i forces per continuar treballant per fer de Catalunya un Estat lliure i sobirà.
Ahir (roda de premsa del Conseller al 3/24), el Conseller de Presidència, ens va oferir el que serà el mini full de ruta fins el 9 de Novembre. Cap especulació. Els fets, des de la base dels acords unitaris i la legalitat catalana, empesos per la voluntat de la societat civil i del govern de Catalunya han de ser la constatació d’una voluntat inamovible de que els catalans han de votar.
A dia d’avui, ningú renuncia al dret que tenim els catalans a votar per decidir el nostre futur, però comencem ha tenir la mosca dins l’orella. Votar el 9 de Novembre i com fer-ho perquè el resultat sigui valorat adequadament, n’és la qüestió. La mosca la tenim per tot un seguit de declaracions que no paren de fer politics que tenen en comú el que un ou amb un conill. Les declaracions ens diuen i proposen dues variants que curiosament s’orienten i és posicionen per eliminar l’opció política que té més sentit comú i fins i tot una legalitat fora de dubtes.
Confrontació i o insubmissió és una de les propostes i el ventall dels qui ho proposen va des de politics espanyols a independentistes catalans. Voler atiar la confrontació amb l’Estat espanyol, membre de la Unió Europea i demés espais internacionals democràtics, no sembla que sigui la millor opció pel nostre procés.
L’altra posició és més sibil·lina, s’ha de votar el 9 de Novembre tant si com si i fer unes eleccions substitutòries “plebiscitàries”, seria un frau. Aquest definitivament, defensen la confrontació i prou. L’entesa, l’acord amb el govern espanyol, no entra dins dels seus càlculs.
Tothom defensa que el dia 9 de Novembre els catalans hem de votar. Està be fer-ho, fer tacticisme polític del fet no.
Deixem que els esdeveniments siguin la base per prendre les decisions adequades. Deixem que el nostre govern prengui les decisions que segur que en algun cas seran excepcionals. Ara tot a de girar al voltant de la consulta. Fem i aprovem la llei de consultes que també ha de servir per veure qui vol i qui no vol comptar amb la ciutadania. Esperem el decret de convocatòria de la consulta i les reaccions del govern espanyol. Després responguem democràticament, políticament i unitàriament.
Quan un pla és fa inviable, tothom sap que per arribar cal fer-ne d’altres.
Pablo Echenique de Podemos, David Fernández de les CUP, Marta Rovira d’ERC, Ada Colau de Guanyem, Procés Constituent volen les urnes per la consulta com sigui, amb confrontació insubmissió inclosa. “Contraris” a unes eleccions autonòmiques reconvertides.
PP, PSOE frontalment contra la consulta i contra unes noves eleccions. Les seves marques satèl·lits també, UPyD i Ciutadans.
UDC, vol la consulta i proposa com ratlla vermella la DUI. Contrari a unes noves eleccions. ICV, més del mateix, sense un posicionament clar.
La Vanguardia, ABC, El Pais, La Razón, contraris a la consulta i unes eleccions reconvertides en plebiscitàries.
CDC i Reagrupament a favor d’una consulta legal i sense confrontació. La responsabilitat la prenen els legítims representants dels ciutadans. Decisions que s’han de prendre al Parlament de Catalunya on al final és produirà una Declaració de Independència, que és “preveu” no pactada i que serà ineludiblement UNILATERAL. La mosca, en cap cas és casolana, n’és vironera i li agrada la merda on troba el seu habitat per emmerdar-ho tot.
RSS Feed
