El Consell d’Europa sobre drets i altres minúcies amb la seva resolució presentada i aprovada, ha deixat clar que Espanya i el seu Estat no són dins d’una democràcia plena. Vaja sembla que estan a l’alçada de la mateixa democràcia que practica Turquia.
L’indultada feta pel “Gobierno de España”, parcial, revisable i revocable és una presa de pel, que només s’ajusta al fet que avui els presos politics dormiran a casa i, res més. No podran exercir càrrec públic i la seva vida política és més a prop del silenci que d’una activitat lluitadora malgrat discursos abrandats a la seva sortida de la presó.
Sembla que alguns, sobre tot els que dominen les bambolines del gran espectable de la política, ens volen fer creure que tenim dos anys per fer autonomisme i per convèncer als espanyols d’esquerres que podem acordar i pactar.
Fins i tot en tenim que ho fien a una moció de confiança creguts que tot anirà be amb el “Gobierno” del PSOE i Unidas Podemos més els Comuns.
Tenim un Govern de coalició i poc a poc des de la Presidència i Conselleries, la nova estructura de confiances és va conformant. Els homes i dones lleials i suposadament competents dels dos partits ER i JxCat, tornen a donar vida a un Govern que governa, segons diu el Conseller d’economia sobre un 12 % del pressupost i que la resta ve directament com finalista.
Poquíssim poder per legislar, un poder limitat per decidir on gastem com i quan els nostres impostos, cap capacitat per incidir en els temes internacionals com per exemple la dotació prevista del fons comunitari de 140.000 milions d’euros. Un escenari, convindrem, poc afalagador.
Al respecte, serà curiós veure com el traga-la, que vindrà, quan el “Gobierno de España” reparteixi segons la seva conveniència i deutes i, a Catalunya no arribin ni les motlles.
Això si tindrem temps per pidolar. Tenim tot un Govern d’esquerres i independentista per fer-ho, tot i saben que les demandes aniran com sempre a la paperera.
El Vicepresident Puigneró ja demana el traspàs del aeroport de Barcelona i trens de rodalies. El Conseller d’economia Giro també demana que el dèficit es situï al 1,1 %. Sembla que estan demanant insistentment participar directament al repartiment dels fons que han de venir de la UE.
Demanar, demanar, sembla que és l’únic que sabem fer, malgrat les negatives i, saber que faran el contrari, per exemple el corredor del mediterrani. I tornarem a demanar totes les vegades que calgui perquè fa temps que varem assumir que som part d’Espanya i el que toca és ser un bon minyó i esperar que el amo sigui amable, comprensiu i ens faci l’honor de ser petits amos. Com diu el Junqueras; estimo Espanya tot i esperant la correspondència que tothom sap que des de fa més de tres segles mai s’ha donat.
Ja ni fan aquell discurs de: volem la independència per ser lliures. Per gestionar els nostres recursos i els nostres impostos. Perquè volen ser un actor polític en tot el que faci i sigui internacional. Perquè volen gestionar i decidir com han de ser les nostres infraestructures. Perquè som un poble i tenim tots els drets universals. Perquè volem la nostra justícia. Perquè volem exercir el dret a ser solidaris com i quan creiem que toca. Perquè volem afavorir a les classes desfavorides legislant adequadament. Perquè les nostres institucions han de ser lliures i mai tutelades.
Dos anys d’autonomisme, sense un discurs que ens digui que volem la independència i perquè, seran dos anys perduts.
RSS Feed
