Sembla que si la cosa no te lideratge, no cal fer-ne cas. ER ja no s’ha n’amaga. La seva estratègia d’abandó a qualsevol via que no sigui la pactada amb Espanya ja no te cabuda i la carta den Junqueras ho referma. De fet ER amb les seves manifestacions publiques i el que fan a Madrid, fa estona que ho han deixat clar; ER amb una República espanyola federal en tenen prou.
La sorpresa ens ve de la ma del Secretari General De JxCat, Jordi Sánchez. Ho diem per la carta signada per ell com SG. S’entén que és una missiva que representa al conjunt de l’executiva de Junts.
Sorpresa que ja varem tenir com va anar la negociació per acordar Govern amb ER, pensant que els que esteu pel damunt dels “patidors militants”, i tot que teníem temps, l’acord era “el millor” que podíem obtenir amb ER. Mai però hem entès que els mitjans de comunicació públics és mantinguin com abans. Al respecte cap critica oberta s’ha fet.
Però la major sorpresa i, aquesta si que és grossa és la resposta a la carta del Junqueras, que sense ser un politòleg ni un mestre de l’escriptura, molts la interpretem com una renuncia al 1 d’octubre i és converteix amb una defensa parcial de l’estratègia de ER que diu que cap via és possible si no és amb l’acord d’Espanya.
Quina estratègia prima al si del Govern, la de ER o la de JxCat. De moment sembla que la que triomfa és la de ER. Per cert, la de JxCat com partit, de moment no sabem és per gestionar l’autonomisme, per una confrontació intel·ligent, fins quan, o per acceptar que la taula de diàleg més els dos anys de coll és la millor. O potser tot a l’hora i qui dia passa any empeny.
Dir que el Referèndum de l’1 d’octubre en cap cas és plantejava com una via, la unilateral, per proclamar la independència, sinó per pressionar i establir les condicions per pactar amb Espanya i el seu Estat el que fos, és un cop molt miserable a tots els que ens varem deixar la pell i fins i tot als que avui tasten la repressió espanyola en forma de presó, exili i butxaca.
I si, jo no soc anònim, i avui faig públic i llenço als quatre vents que en Jordi Sánchez, ja no em representa i demano a l’organització s’obri un debat on tota la militància es pronuncií, donat que la carta del Sánchez proposa una nova estratègia i no ni a prou que vostè, MHP Puigdemont, la MHP Laura Borràs, la diputada Míriam, i qui sigui ens digui i recordi que la via unilateral i l’1 d’octubre són referents als que ni hem renunciat ni renunciarem.
Sembla que pel Secretari General l’1 d’octubre del 2017 les urnes i les paperetes nomes eren un assaig per negociar més tard amb els botxins, avui dirigits per les esquerres espanyoles. Només la seva insinuació hauria d’haver tingut la seva destitució fulminant.
Per cert, sortir de la presó indultat, com gracia del borbó, és pot acceptar si la posició política individual en cap cas és de renuncia ideològica ni de projecte. Semblar que l’has de justificar perquè sigui efectiu, això només te un tractament, traïció a tot un poble.
Boi Fusté i Carbonell
Regidors de Santa Coloma de Cervelló per la República (JxCat)
13 de juny del 2021
RSS Feed
