
Ja ho va dir Cànoves del Castillo, “és espanyol porque no puede ser otra cosa”; Ni castellà, ni gallec, ni basc, ni català. O va dir quan és redactava la Constitució del 1867.
Només a un espanyol se li pot ocorre dir i afirmar que a Irak, perquè ho deien americans i anglesos que tenien armes de destrucció massiva per muntar una guerra que va i esta desestabilitzan una bona regió del planeta. El més fort es que mai han sortit dites armes.
Només a un espanyol se li pot ocorre dir que l’atentat del 11 M a Madrid del 2004 va ser cosa d’ETA i desprès embeinar-se-la perquè van ser els islamistes bojos i plens d’odi.
Només a un espanyol se li pot ocorre tractar a una bona part dels que diuen son espanyols, els catalans, de separatistes, insolidaris, garrepes, homòfons, supremacistes i tot un estol de barbaritats, pels motius de que volem decidir donat que som un poble que res te a veure amb la resta que poblen a Europa i Península.
Només a un espanyol se li pot ocorre enviar a Catalunya forces armades d’ocupació per atonyinar als catalans, no per evitat delinqüències variades o malifetes dels catalans, sinó per evitar que posem urnes i votem.
Només a un espanyol se li pot ocorre tractar als catalans de delinqüents, fer una farsa de judici sense garanties processals, i dictaminar una sentencia que supera els 100 anys de presó.
Només a un espanyol se li pot ocorre aplicar un indult i no una amnistia dient que serà revocable i parcial. Sota l’amenaça de que et portis be i no facis política.
Només a un espanyol se li pot ocorre dir que ahir tocava, per útil, el càstig i avui toca el perdó.
Només als nazis se’ls ocorria, primer detenir-los, desprès transportar-los als camps de concentració de les SS i desprès torturar-los, assassinar-los i cremar-los. I si haguessin guanyat la guerra, estem convençuts que haguessin dit que el que ara toca és el perdó a tots aquells que encara fossin vius.
No sabem quina és la causa del perquè els espanyols no entenen que no volem formar part de la seva causa, dels seu projecte ni compartir les seves actituds i el seu estil democràtic.
Algun dia hauran d’assumir que mes d’hora que tard marxarem del seu Estat. Espanya mai serà la nostra Nació, la nostra és Catalunya que algun dia formarà part dels Països Catalans. Ni més ni menys.