Dues cartes de dos presos, Junqueras i el Sánchez, ens han deixat a molts patriotes defensors de la democràcia i de les urnes símbol de totes les llibertats, estorats i esma perduts.
Els que caminem, de moment lliures, sembla que mai tindrem la capacitat analítica dels que pateixen presó, confinats i sempre visitats pels mateixos.
Arribar a la conclusió que el conjunt de lluites del poble català per ser lliures és un error continuat i reconèixer que les lluites també han de ser consensuades, despista als nous “revolucionaris” amarats d’històries provinents dels pares i avis.
Dir-nos cristianament que hem de perdonar als botxins que desprès d’acabada la guerra provocada per un colpista, Franco, i els seus adlàters, van assassinar més de 120.000 republicans, sense demanar cap mena de comptes, serà molt cristià, però deixa la porta oberta de qui el que la fa mai paga. Els aliats van fer el contrari amb el seu Nuremberg. Que se’ns digui que desprès de patir la repressió estatal l’1 d’octubre que ens hem de reconciliar amb els botxins, sense que ells els repartidors d’estopa no demanin perdó, és de traca i mocador.
Demanar-ho només és pot fer des de la rendició i genuflexió pensant que seran perdonats i no; Roma mai paga als traïdors. Un català mai serà com un castellà, ni gallec ni basc, molt menys espanyol.
Junqueras, per acabar-ho d’arrodonir, avui mateix a “El Mon” ens explica com aquell mestre que te clar que la resta no han entès res, que no que no hem renunciat a re i que l’objectiu és demostrar que el PSOE menteix mes que garla i que no siguem ingenus i fa una crida a les noves generacions per que prenguin el relleu. Sembla que ens esta dient que la cosa va per llarg, o per convèncer-los de que l’única estratègia és donar suport a les esquerres espanyoles per quan manin és pactarà un referèndum fàcil.
Quines contradiccions. Els ajudem per assolir el tro del Estat, els mantenim al Govern aprovant els seus pressupostos i tots els decrets, i tot a canvi de res. Disculpeu, a canvi d’una taula de diàleg FUTURA.
I són els del PSOE i Unides Podemos Comuns, diuen d’esquerres i progressistes els que responen amb gran magnamitat. El resultat magananim; els presos politics a la presó, els exiliats al exili, la repressió sense aturador, ara toquen l’economia, més de 3.000 catalans a punt de tastar la “justícia espanyola”. I quina és la seva resposta; doncs un trist indult, potser, desprès de passar quasi quatre anys empresonats. No a una amnistia. No a cap referèndum. No a reconèixer que la Nacionalitat catalana té tot el dret a la autodeterminació. No a gestionar-nos els nostres recursos. I si aquets són els d’esquerres, catalans, preparem-nos quan hi siguin la dreta espanyola.
RSS Feed
