
El no de ER a la quarta prorroga del Estat d’Alarma decretat pel Govern del PSOE i UP, ja ens va deixar factures de primer ordre. Significats militants de ER damnaven l’abstenció, com Joan Tarda, Huguet i Rufian, però la decisió la va prendre l’executiu de ER, no el grup parlamentari del Congrés i va ser NO. L’esquerda interna ja és pùblica.
El nou enrenou, té certes connotacions per saber com anirà la legislatura espanyola. Sánchez vol fer el darrer moviment de control aprovant un nou Decret d’Estat d’Alarma, però sembla que aquest cop per un mes.
Sánchez sap que el té aprovat amb ER o sense. Als del PNB no els hi fa cap fàstic votar amb l’esquerra espanyola i al hora amb la dreta espanyola. Creiem que a UP no, però ja se sap, si vols demostrar que també ets un partit de govern, has de demostrar lleialtat encara que això suposi trepitjar els teus principis. Ara qui pensi que el govern espanyol retornarà totes les competències, desprès del cant a la unitat espanyola per vèncer el virus, potser és que creu amb els miracles.
ER s’ha d’aclarir. No sabem si són els periodistes els culpables quan escriuen i informen. El President de ER, Oriol Junqueras, diu el que diu i la executiva del partit segons la Marta Vilalta diu coses que no lliguen gaire amb el que diu Junqueras. Altra cosa són les contradiccions d’un i de l’altra.
Junqueras ha defensat pactar amb JxCat pactar “el calendari d’eleccions a Catalunya per evitar caure en presses, improvisacions i xantatges”. Flac favor a la institució del Govern que diu que l’únic qui te la prerrogativa per convocar les eleccions és el President. Curiosament quan ER va pactar la investidura del Sánchez a canvi d’una “taula de diàleg”, ni és va convidar a la negociació a JxCat ni al President.
I afegeix que “ara no demana eleccions”, sinó que “els governs de coalició parlen i pacten aquests escenaris”. Llàstima que no digui perquè i amb quin objectiu i perquè vol pactar la data de les eleccions. Si més no el MHP Quim Torra va dir que les convocaria perquè la lleialtat i confiança estava sota mínims o trencada.
La darrera informació va dirigida al Govern espanyol: “El Sr. Sánchez ha de decidir si vol estar en mans de la dreta o si vol mantenir aquelles relacions de la investidura”. Sembla que ER encara no s’ha n’ha adonat que ara que ja te la presidència, Sánchez pot pactar amb qui vulgui, se’n diu política i acords variables. Per acabar Junqueras diu “que el vot serà NO fins que no reverteixi la situació”. També admet que “la taula de diàleg pot esperar fins que la situació d’emergència Sanitaria ho permeti”. (Aquest relat està publicat al diari digital El Nacional.cat)
La Marta Vilalta en nom de la executiva de ER, sorprèn hi ho fa sense tremolar. “ER s’obre a canviar el NO al estat d’alarma si el Govern de Sánchez retorna competències i reprèn la taula de diàleg”. (noticies del diari ARA)
Tot plegat sembla que ER ja sap que per molt que vulgui ja no pinta res a Madrid i ara a corre-cuita. Igual les seves enquestes preveuen el desastre i intenten millorar la imatge que van donar investint al Sánchez a canvi de res. ER va triar la seva estratègia, diàleg. Eixamplar la base i esperar millors temps. Sembla que n’és la preferida del govern espanyol i a sobre té la virtut de desmobilitzar i desmotivar als catalans.
Aquests proper dimecres, pot ser el punt i final d’una estratègia fracassada. Si el Govern del PSOE i UP presidit pel Sánchez aconsegueix aprovar el nou decret d’Estat d’alarma per un mes, amb el vot afirmatiu o abstenció de ER amb només promeses, ER haurà baixat i molt el seu llisto electoral. Si Sánchez aconsegueix l’aprovació amb la dreta i la seva abstenció, també quedarà clar que el somni d’una nit d’estiu amb els fraternals espanyols d’esquerres s’haurà acabat. Sobre tot perquè pot ser que els militants de base de ER diguin que fins aquí.