“Solidari és aquell que treballa perquè les diferencies socials desapareguin i, davant les penúries vivencials aportar el que bonament és pugui”.
La solidaritat sempre és voluntària. La lluita contra les injustícies, no. Els nivells de solidaritat, que sempre parteixen individualment, també pot ser exercida per les institucions que tenen prou poder i recursos per fer-ho. El problema sorgeix quan és fa per càlculs partidistes.
Catalunya, potser, és dels indrets internacionals on la solidaritat és tot un exemple. Fem recaptes de diners per combatre malalties, per repartir aliments. Tenim ONG’s per tot, amb una infinitat de propostes solidaries. Fins i tot anem a ajudar quan les inundacions al País Valencia, o netejar “los hilillos de plastilina” a Galicia.
Estem convençuts que si fóssim un Estat independent, Catalunya continuaria exercint la seva solidaritat on calgués i és pugues.
Ara bé, el que no és de rebut és que Catalunya hagi d’exercir la seva solidaritat amb l’Estat espanyol de forma imposada.
Si totes les “Comunitats Autònomes” disposessin d’un concert econòmic, tothom tindria clar com van les comptes, amb els superàvits i dèficits. La centralitat econòmica, a excepció d’Euskalerria, no ho permet i qui fa el repartiment que mai sabem si és solidari o d’interès, ho fa sense cap proporcionalitat solidaria. Exemple: que és més necessari mantenir el que ens costa el borbó i l’exèrcit al Estat, quan som par de l’OTAN, ho acabar amb la lacra de l’atur i manca de vivenda.
La solidaritat no s’exerceix comprant avions de combat o armant al exercit amb material d’última generació. La solidaritat s’exerceix combaten la misèria energètica, ajudant als que no tenen res, tractant als nous vinguts amb les millors condicions humanitàries i sobre tot des de la creença que tothom ha de tenir les seves necessitats cobertes.
I avui Espanya i el seu Estat tracten la SOLIDARITAT amb les persones de forma cruel donant mes rellevància a les institucions, com la monarquia i un exercit que no serveix per res, per sobre dels conciutadans siguin don siguin.
La democràcia només existeix quan totes les criatures viuen amb dignitat i amb totes les necessitats cobertes. La resta sistemes injustos o dictadures encobertes.